La baioneta (del francès baïonnette) és una arma blanca, ajustada a l'extrem del canó d'una arma de foc, com un fusell o un mosquet, per poder ésser emprada en la lluita cos a cos.[1] La baioneta més comuna des del segle xvii fins al segle xix era l'anomenada de cub, consistent en un cilindre metàl·lic buit al qual s'adossava una fulla triangular, que va ser especialment utilitzada als mosquets. En el segle xx va passar a ser un ganivet que es pot acoblar a l'arma per permetre el seu ús com a baioneta.