Treebeard | |
---|---|
Il·lustració d'en Barbarbrat amb els hòbbits Merry i Pippin als seus braços | |
Tipus | ent personatge de pel·lícula fantàstica |
Context | |
Present a l'obra | El Senyor dels Anells |
Univers | llegendari de Tolkien |
Dades | |
Pseudònim | Fàngorn |
Gènere | masculí |
Alçada | 4,68 m |
Residència | Bosc de Fàngorn |
Família | |
Cònjuge | Fimbrèthil |
Altres | |
Propietari de | Treebeard's Hill (en) |
Barbarbrat (Treebeard en la seva versió original anglesa) o i Fàngorn en síndarin,[1] és un personatge fictici que forma part del legendarium creat per l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien i que apareix en la seva novel·la El Senyor dels Anells.
És un ent, un ésser fictici la forma corporal del qual s'assembla a un arbre, guardià del bosc de Fàngorn a la fi de la Tercera edat del sol.[2] La seva primera aparició té lloc al segon volum de la novel·la, Les dues torres, on té un paper important en la derrota del màgic Sàruman, aliat de l'enemic, i en la destrucció de la seva fortalesa, Ísengard, al costat dels hòbbits Meriadoc «Merry» Brandiboc i Peregrin «Pippin» Tuc.[3]
Mencionat per primera vegada en una versió primitiva de La Germandat de l'Anell datada de finals de 1938,[4] el personatge va seguir fent breus aparicions en esbossos que J. R. R. Tolkien elaborava a l'hora de continuar la trama de la història. Al principi va ser plantejat com un gegant malvat i no va arribar a adquirir la seva forma definitiva fins que l'autor va començar a escriure el capítol que porta el seu nom a Les dues torres.[5][6] La seva forma de parlar està basada en la veu de l'escriptor C.S.Lewis, amic de J. R. R. Tolkien.[7]
Barbarbrat ha aparegut en diverses adaptacions d'El Senyor dels Anells, entre les quals s'inclouen diversos videojocs, la pel·lícula animada del director Ralph Bakshi (1978), les versions radiofòniques de la BBC Radio (1955 i 1981) i la trilogia cinematogràfica de Peter Jackson (2001, 2002, 2003). La seva aparició també estava programada en els primers intents que es van realitzar per adaptar la novel·la al cinema, com el projecte escrit per Morton Grady Zimmerman (1957)[8] o el projectat per l'empresa United Artists amb John Boorman com a director (anys 1970).[9][10]