La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el segle xi per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns. Els territoris infeudats estaven entorn de dos nuclis:
- Castellví de Rosanes (format pels actuals municipis de Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Olesa de Montserrat i Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat, i el municipi de Castellbisbal, al Vallès Occidental)
- Castellví de la Marca (a l'Alt Penedès).
A més, al segle xii, va incorporar-se nous territoris conquerits recentment als sarraïns. Aquests nous territoris dels Castellvell els formaven els actuals municipis de Falset, Masroig, Siurana de Prades, Ulldemolins, Cabassers, Capçanes, Marçà i Guiamets, al Priorat, els de Tivissa, Garcia, Móra d'Ebre i Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre, i els municipis de Pratdip, Colldejou i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp.
El 1205 la baronia se la van repartir les dues germanes d'Albert I de Castellvell; Guillema heretà la nova Baronia de Castellví de Rosanes prop del Llobregat i Alamanda guanyaria la Baronia d'Entença, a les Muntanyes de Prades.
La residència del baró, el Castellvell de Rosanes, es troba documentat de 963 ençà, tot i que es considera que té antecedents romans i àrabs. Com a terra fronterera entre l'Àndalus islàmic i el món cristià (primer part de l'Imperi Carolingi, després dins els comtats catalans) durant prop de dos-cents cinquanta anys (segles ix a xii), la baronia presentava una gran concentració de fortificacions, com són les del Castell de Benviure (a Castellbisbal), el Castell de Rosanes (a Castellví de Rosanes), el Castell de Voltrera (a Abrera), les Torres del Clos i de Griminella (a Martorell) o la Torrassa (a Sant Esteve Sesrovires).[1] A partir de 1205 la baronia es dividí en dues i, per tant, tingué dues seus: l'antic Castellvell de Rosanes i el nou Castell d'Entença