  | |
| Nom original | (he) בָּרוּךְ שְׂפִּינוֹזָה (la) Benedictus de Spinoza (pt) Benedito de Espinosa |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 24 novembre 1632 Amsterdam (Províncies Unides) |
| Mort | 21 febrer 1677 (44 anys) la Haia (Províncies Unides) |
| Causa de mort | tuberculosi |
| Sepultura | Nieuwe Kerk (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, ètica, epistemologia i metafísica |
| Lloc de treball | La Haia (1669–1677) Rijnsburg (1663–1663) Voorburg (1663–1669) Amsterdam (1660–1660) |
| Ocupació | filòsof, politòleg, gramàtic, grinder of lenses (en) , traductor de la Bíblia, teòleg |
| Període | Filosofia del segle XVII |
| Membre de | |
| Interessat en | Epistemologia, ètica, metafísica |
| Moviment | Racionalisme i filosofia occidental |
| Professors | Franciscus van den Enden |
| Alumnes | Gottfried Wilhelm Leibniz |
| Influències | |
| Influències en | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pares | Miguel de Espinoza i Hanna Debora d'Espinoza |
Signatura .svg){kind=small} | |
 
   | |
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza [AFI: ˌbaːʀʊx spiˈnoːzɑ] (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677),[1] fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.[2]
A causa del seu pensament progresista i conciliador s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos de l'època: jueus, catòlics i protestants.[1]
Imbuït de l'exigència matematicoracionalista, que tant l'impressionà en Descartes, perseguí qualsevol rastre d'arbitrarietat en la concepció de la realitat: res no pot no ser necessari, determinat. L'ideal ètic consistirà a saber veure tots els esdeveniments com a racionalment necessaris, brollant espontanis de Déu (suprema llibertat).[1] D’aquesta visió naixerà l'Amor Dei intellectualis, en línia amb la recerca platònica del bé a través del coneixement, o de la dialèctica platònica de l'amor, per posar en relleu la relació existent entre el coneixement intel·lectual i la felicitat humana.[3] Aquesta idea prepara ja l'Esperit Absolut de Hegel: hom ha dit que Hegel és un Spinoza fermentat per Kant.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Baruch Spinoza». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Farrés, Glòria «Spinoza: la joia de viure». El Punt Avui, 25-10-2013.
- ↑ «Encyclopaedia Herder» (en castellà). Herber editorial. [Consulta: 14 octubre 2021].