| Tipus | monàstic |
|---|---|
| Objectiu | Vida en comunitat, pregària, treball manual i intel·lectual, apostolat, ensenyament i assistència a la població |
| Fundació | Cap al segle v |
| Regla | Regla de Sant Basili, ca. 350, per Sant Basili el Gran |
| Branques i reformes | En deriven algunes comunitats catòliques: Orde Basilià de Grottaferrata (1004), Orde Basilià d'Itàlia i Espanya (1579), Orde de Sant Basili el Gran (1617), Congregació Basiliana del Santíssim Redemptor (1701), Congregació Basilina de Sant Joan Baptista (1720), Congregació Basiliana Alepina (1829), Congregació Basiliana Estudita (1900) |
| Fundacions destacades | Monestir de Santa Caterina del Sinaí, monestirs del Mont Atos, de Meteora, Sant Joan Bapstista de Stoudios (Constantinoble), Rossano |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut |
| Persones destacades | Sants Ciril i Metodi, Sofroni de Jerusalem, Màxim el Confessor, Joan Damascè, Teodor l'Estudita, Jordi Sincel·le, Teòfanes de Cízic, Romà el Melode, Josep l'Himnògraf. |
Els monjos basilians són monjos que segueixen la regla de Sant Basili el Gran (330 - 379). Des del moment que les comunitats basilianes orientals són independents i no constitueixen un orde religiós, la denominació fou establerta per la cúria romana a l'Edat mitjana per a designar els monjos grecs de ritu oriental que, establerts a la Itàlia meridional, observaven aquesta regla. A partir d'ella, es constituïren, a partir del segle xvi, ordes basilians de ritu llatí.