La batalla de Gela va tenir lloc l'estiu del 405 aC, quan l'exèrcit d'Himilcó Hannó va caure sobre la ciutat grega de Gela, després de passar l'hivern a la recentment capturada i saquejada ciutat d'Agrigent. Degut a la pèrdua d'Agrigent, Dafneu de Siracusa, que havia liderat la resistència grega, va esdevenir molt impopular i va ser finalment destituït. Dionís el Vell, un antic seguidor d'Hermòcrates de Siracusa, es va apoderar del comandament i va assolir poders dictatorials. Quan els cartaginesos van decidir avançar cap a Gela, Dionís va dirigir una expedició de socors. Va dissenyar una complicada tàctica per atacar els cartaginesos per tres fronts, però va fallar estrepitosament per manca de coordinació, així que es va veure obligat a evacuar la ciutat i rendir-la a l'enemic.
