Tipus | roca sedimentària i mena |
---|---|
Epònim | Baus |
La bauxita o baucita[nota 1] és una roca provinent de la lixiviació de roques volcàniques que s'empra com a mena d'alumini. Sobretot és òxid d'alumini hidratat i no té estructura cristal·lina, i va acompanyada de sílex i hidròxid de ferro en proporcions variables. És una roca formada essencialment per tres minerals: gibbsita, diàspor i alunogen.[1][2] El seu nom prové de Baus o Les Baux en francès (Provença) que és el primer lloc on se'n va trobar.[3][4][5] A part de ser pràcticament l'única mena de l'alumini, la bauxita és usada per a la fabricació de refractaris, d'abrasius industrials i en l'obtenció de ciments especials.
Sovint es presenta en forma de pudinga de nòduls vermellosos, constituïts per hidròxid fèrric, lligats per un ciment rosat i compacte integrat per alúmina hidratada.[6] S'origina com a residu produït per la meteorització química d'una àmplia gamma de roques comunament riques en argila.[6][7] Algunes bauxites tenen un origen més complex i poden ser precipitats químics reprocessats.[6] Comunament es forma als tròpics en zones de clima càlid i humit.[6][7][5] Es presenta en masses compactes, terroses i granulars de color variable, des del roig, fins al blanc.
Es presenta en diferents varietats: pisolítica, formada per grans de la tossa d'un pèsol; vesicular, amb pisòlits (del llatí pisum) farcits de pols; en còdols, aglomerats majors que un pèsol, en ciment escàs; i compacta quan la massa és homogènia.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/>
corresponent.