Soldat estatunidenc apuntant un bazuca[1] (M1 Bazooka) l'any 1943. | |
Tipus | granada propulsada per coet |
---|---|
País d'origen | Estats Units |
Epònim | bazooka (en) |
Història de servei | |
En servei | 1942 – 1963 |
Operadors | Àustria |
Guerres | Segona Guerra Mundial Guerra civil xinesa |
Història de producció | |
Dissenyada | 1942[2] |
Dissenyador | Edward Uhl |
Variants | M1A1, M9, M18 |
Especificacions | |
Pes | 6,01 kg[2] |
Longitud | 1390 mm (1,39 m) |
Diàmetre | 60 mm |
Munició | 1 |
Calibre | 60 mm |
Sistema de tret | Disparador elèctric d'un sol tret[2] |
El bazuca[1] o, com en anglès, bazooka és un llançacoets antitancs portàtil. Es va fer famós durant la Segona Guerra Mundial, on va ser una de les principals armes antitancs d'infanteria utilitzat per l'Exèrcit dels Estats Units.[2] Va ser una de les primeres armes basades en l'explosiu HEAT (High Explosive Anti-Tank) a entrar en servei. Va rebre el nom de "bazooka" a causa a la semblança amb l'instrument musical del mateix nom inventat i utilitzat per Bob Burns. El seu ús es va generalitzar a partir de la Segona Guerra Mundial.
L'Exèrcit Alemany (Wehrmacht) en va copiar el disseny augmentant el calibre a 88 mm, a més a més hi va introduir altres modificacions, i es va donar a conèixer com Panzerschreck o Raketenpanzerbüchse (que en alemany significa terror dels tancs).
A més del bazooka original, la paraula "bazooka" s'utilitza sovint incorrectament per denominar a totes les armes antitancs d'espatlla, com els RPG.