Un beina, o simplement el llautó, és la part d'un cartutx que conté la càrrega de pólvora, el fulminat, i la bala embotida a pressió. Un cop disparada, la beina és buida, la seva càrrega de pólvora s'ha cremat, el fulminat ha estat utilitzat i la bala ha estat propulsada.[1]
Materials
El llautó és un material emprat molt sovint, ja que és prou dúctil per a ser reformat i recarregat repetidament. Tanmateix, algun tipus de munició de baixa qualitat per al "tir informal", així com una part de la munició militar (principalment de l'antiga Unió Soviètica i la Xina comunista) es fa amb beines d'acer inoxidable, perquè l'acer és menys costós que el llautó. Atès que els militars solen considerar que les beines dels cartutxos d'armes petites, són per un sol ús, la manca de ductilitat no és un desavantatge per a aquest tipus d'aplicació.[2]
En les armes amb canó d'ànima estriada la beina està generalment feta de llautó, mentre que en les d'ànima llisa (que és generalment cilíndrica) la beina està feta de llautó tan sols en la part inferior mentre que el cos és de plàstic, encara que s'ha tentat de fer-ne amb altres materials.[3]
- ↑ «Curso de balística». [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ «Identificación del arma y la munición utilizadas en un disparo con técnicas conexionistas». Ediciones Universidad de Salamanca. [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ L. Bianchi, op. cit. pag. 128.