  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 febrer 1894 Nova York |
| Mort | 18 abril 1964 (70 anys) Nova York |
| Causa de mort | trombosi coronària |
| Religió | Judaisme |
| Formació | Washington Park High School |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, periodista, productor de cinema, director de cinema, escriptor, novel·lista, dramaturg, productor |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Mary Armstrong (1916-1926) Rose Caylor (1925-1964) |
| Premis | |
| |
        
  | |
Ben Hecht (Ciutat de Nova York, 28 de febrer de 1894 − Ciutat de Nova York, 18 d'abril de 1964) va ser un guionista i escriptor estatunidenc. Va ser un dels més famosos i prolífics guionistes de Hollywood.
Ben Hecht va néixer a Nova York el 1894, de pares immigrants jueus. Va tenir una infantesa i una joventut bastant mogudes i no va fer més que estudis molt irregulars. Tenia com a avi patern un vell talmudista erudit, però va ser sobretot criat per dues ties que, no tenint fills, van disputar als seus pares la direcció de la seva educació. Traslladant-se a Chicago, s'hi va quedar fins als 12 anys i va estudiar violí amb bastant d'èxit per donar un recital. La seva família es va instal·lar llavors a Racine (Wisconsin), a la vora del llac Michigan.
Pensava entrar a la universitat quan un amic del seu pare li va proposar una feina de periodista, que acceptà. Des dels 17 anys, escriu novel·les per al Chicago Journal i, 6 mesos més tard, gràcies a la seva fantasia tan intrèpida com impertorbable i a la seva imaginació fecunda i sense escrúpols, esdevé el primer periodista d'aquesta publicació. Als 25 anys, el 1919, amplia el seu horitzó anant a Alemanya i a Rússia com a corresponsal estranger de 75 diaris, entre els quals el Daily News i el Globe. A la seva tornada, va intentar escriure novel·les, començant amb esclat amb Erik Dorn; des del començament dels anys 1920, es converteix en un novel·lista satíric d'èxit.
Després d'una laboriosa retirada de quatre anys, reapareix el 1931 amb una nova novel·la, Un jueu enamorat, la seva obra mestra, d'opinió unànime, que va triomfar en tots els països de llengua anglesa. És contactat per Josef von Sternberg, que li confia el guió d'Underworld, pel·lícula que va inspirar les primeres pel·lícules sonores de gàngsters, com Scarface, de la qual va ser guionista, i va permetre a Ben Hecht rebre el seu primer Oscar al millor guió original.[1] Aquest fals cínic va ser un dels guionistes de Howard Hawks, Otto Preminger, Henry Hathaway o d'Alfred Hitchcock i de l'enlluernadora Lluna nova.
És l'autor de l'obra teatral The Front Page adaptada a la pantalla per Billy Wilder el 1974. És igualment conegut pel seu compromís sionista i pel seu llibre Perfidy, que carrega contra el notable jueu hongarès Rudolf Kastner, que va negociar la tramesa a Suïssa de 1.600 jueus hongaresos a canvi d'un rescat i el manteniment de la resta de la comunitat en la ignorància de l'holocaust que l'esperava.[2]
- ↑ «Ben Hecht, premis». Imdb.
- ↑ «Biografia de Ben Hecht» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 29 agost 2022].