Benedetto Accolti el jove

Plantilla:Infotaula personaBenedetto Accolti el jove

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1497 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1549 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1531 (Gregorià) –
← Antonio SanseverinoAgostino Spinola →
Cardenal
3 maig 1527 –
Arquebisbe catòlic
21 desembre 1524 –
← Pietro Accolti
Bisbe diocesà
16 març 1523 –
← Girolamo Trevisanato
Administrador apostòlic

Diòcesi: bisbat de Cadis
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pisa
Università degli Studi di Firenze Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1524–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversità degli Studi di Firenze Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióPau IV Modifica el valor a Wikidata
Participà en
11 octubre 1534Conclave de 1534 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsPietro Accolti, oncle Modifica el valor a Wikidata

Benedetto Accolti "el jove" (Arezzo 29 d'octubre de 1497-Florència 21 de novembre de 1549), patrici d'Arezzo. Va rebre vitalíciament del duc de Milà el feu de Giovinalta (a la regió de Cremona) el 1527.

Administrador apostòlic de la diòcesi de Cadice (1521 al 1523), Administrador apostòlic de la diòcesi de Cremona del 16 de març de 1523 al 17 d'agost de 1624, elegit arquebisbe de Ravenna el 17 d'agost de 1524, administrador apostòlic de la diòcesi de Cremona el 1528, de la de Bovino del 1530 al 1535, de la de Policastro del 1531 al 1535. Fou abat comendatari de San Bartolomeo nel Bosco de Ferrara.

Doctor en lleis (llaurat a Pisa), protonotari apostòlic el 1515, abreviador apostòlic del Parc Maggiore el 1518, secretari del Papa el 1523, governador Pontifici perpetu d'Ancona i legat pontifici de la Marca at latere del 8 de juliol de 1532 al 2 de novembre de 1534. Ambaixador de l'emperador a Florència, fou nomenat cardenal el 3 de maig de 1527, fou privat d'aquesta condició el 2 de novembre de 1534 acusat de malversar durant la seva legació a Ancona, destinant 19.000 ducats a la croada contra els turcs

Fou restaurat com a cardenal el 30 d'agost de 1535 després de pagar un multa, sembla que per mediació de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic[1]

Va morir probablement enverinat a Florència el 1549.

  1. Cardella, Lorenzo. Memorie storiche de' cardinali della Santa Romana Chiesa. Rome : Stamperia Pagliarini, 1793, IV, 80-83 a «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of May 3, 1527». Arxivat de l'original el de gener 5, 2018. [Consulta: de novembre 3, 2013].