Beraunita | |
---|---|
Cristalls de beraunita de la mina Mark, Essershausen, Weilburg, Wetzlar, Hesse, Alemanya | |
Fórmula química | Fe3+ 6(PO₄)₄O(OH)₄·6H₂O |
Epònim | Beroun |
Localitat tipus | mina Hrbek, Svatá Dobrotivá, Beroun, Bohèmia Central, República Txeca |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 08.DC.27 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.27 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.05 |
Dana | 42.11.16.1 |
Heys | 19.13.10 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars, agregats fibrosos i radials gruixuts, globular, crostes |
Estructura cristal·lina | a = 20.953(8) Å, b = 5.171(1) Å, c = 19.266(4) Å; β = 93.34°; Z = 4 |
Grup puntual | monoclínica 2/m |
Color | verdós opac a marró verdós quan està fresc, pot mostrar un color bandejat; marró vermellós a vermell jacint |
Macles | pot presentar interpenetracions en {100} |
Exfoliació | bona en {100} |
Duresa | 3 a 4 |
Lluïssor | vítria, subvítria, nacrada en l'exfoliació, resinosa a les fractures |
Color de la ratlla | verd oliva (sense oxidar), groc, groc marronós (oxidat) |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 2,8 a 3,08 g/cm³ (mesurada); 2,894 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,707 a 1,775 nβ = 1,735 a 1,786 nγ = 1,738 a 1,820 |
Birefringència | δ = 0,031 a 0,045 |
Pleocroisme | X = rosat pàl·lid, groga, blau-verd; = Y rosa pàl·lid, groc, verd oliva clar; Z = vermell cornalina, marró vermellós, verd oliva |
Angle 2V | mesurat: 30° a 60°, calculat: 66° |
Dispersió òptica | relativament feble |
Fluorescència | no fluorescent |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1841 |
Símbol | Bru |
Referències | [1] |
La beraunita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la beraunita. Va ser anomenada així per August Breithaupt amb el nom del lloc on va ser descoberta l'any 1841, a la mina Hrbek, Svatá Dobrotivá, Beroun, Bohèmia Central, República Txeca.