 Berlinita | |
|---|---|
 Cristalls sintètics de berlinita | |
| Fórmula química | AlPO₄ |
| Epònim | Nils Johan Berlin  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.AA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.01 |
| Dana | 38.4.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | granular a masiva |
| Estructura cristal·lina | a = 4.941 Å, c = 10.94 Å; Z = 3 |
| Grup puntual | trigonal trapezohedral, H-M: 32, Grup espacial: P3121 |
| Color | incolora, gris clar, rosa clar |
| Macles | subparal·leles lamel·lars |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,64 a 2,66 |
| Densitat | 2,65 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.524 nε = 1.532 |
| Birefringència | δ = 0.008 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ber |
| Referències | [1][2] |
La berlinita és un mineral de la classe dels minerals fosfats. Va ser descoberta l'any 1868 en una mina de la província de Värmland (Suècia), sent nomenada així en honor de Nils Johan Berlin (1812-1891), farmacòleg suec.