 (1967)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 abril 1909 Nysa (Polònia) |
| Mort | 13 març 1987 (77 anys) Frankfurt del Main (Alemanya) |
| Sepultura | Cràter del Ngorongoro |
| Formació | Universitat de Leipzig Universitat Humboldt de Berlín |
| Activitat | |
| Ocupació | zoòleg, director de cinema, veterinari, escriptor, presentador de televisió, fotògraf |
| Activitat | 1954 - |
| Ocupador | Hessischer Rundfunk |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Michael Grzimek |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
    
| |
Bernhard Klemens Maria Hoffbauer Pius Grzimek (Neisse —actual Nysa—, 24 d'abril de 1909 – Frankfurt del Main, 13 de març de 1987)[1] va ser un zoòleg, director de zoològic i conservacionista animal de nacionalitat alemanya.
Durant el període d'entreguerres va servir com a veterinari;[1] posteriorment, va ser director del Zoològic de Frankfurt (1945-1974). Entre els seus projectes va estar la protecció del parc nacional Serengueti (Tanzània). Des de 1960 fins a la seva defunció, va editar la revista Das Tier, en col·laboració amb Konrad Lorenz i Heini Hediger. Va publicar algunes de les seves primeres obres sota el pseudònim de Clemens Hoffbauer.[2]
Entre les seves obres cinematogràfiques destaquen El Serengueti no ha de morir (en alemany: Serengeti darf nicht sterben ; 1959), que va obtenir l'Óscar al millor documental llarg en la 32.ª lliurament dels premis de l'Acadèmia.[3] El seu fill, Michael Grzimek —qui participava com a director de fotografia—, va morir durant el rodatge quan el Dornier Do 27 que pilotava va xocar amb un Voltor lleonat.[4]
El canceller alemany Willy Brandt el va nomenar «defensor del medi ambient»; no obstant això, va dimitir en 1977, a manera de protesta contra les deficients mesures del govern per a la conservació de la naturalesa. La seva aparició en les memòries de Leni Riefenstahl ha portat a revisar la seva vida i obra.[5]
- ↑ 1,0 1,1 Times, John Tagliabue, Special To The New York «BERNHARD GRZIMEK, ZOOLOGIST AND WILDLIFE CHAMPION, DIES». The New York Times, 15-03-1987. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Claudia., Sewig,. Der Mann, der die Tiere liebte: Bernhard Grzimek: Biografie. Lübbe, 2009. ISBN 9783785723678.
- ↑ (www.dw.com), Deutsche Welle. «El Serengueti - Migración sin rumbo fijo | Global Ideas | DW | 20.08.2013» (en castellà). [Consulta: 17 maig 2017].
- ↑ Torma, Franziska. Eine Naturschutzkampagne in der Ära Adenauer: Bernhard Grzimeks Afrikafilme in den Medien der 50er Jahre (en alemany). Martin Meidenbauer Verlag, 2017-05-17. ISBN 9783899750348.
- ↑ Antón, Jacinto «Columna | Grzimek y las nieblas del Serengueti» (en castellà). EL PAÍS, 16-05-2017.