Beti Jai | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici i Long fronton (en) | |||
Arquitecte | Joaquín Rucoba | |||
Obertura | 29 maig 1894 | |||
Ús | frontó, comissaria, presó, taller i garatge | |||
Cronologia | ||||
1893 – 1894 | construcció | |||
2015 – 2019 | conservació i restauració | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | eclecticisme | |||
Cost | 5.000.000 € | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Madrid, Chamberí (Comunitat de Madrid) i Almagro (Comunitat de Madrid) | |||
Localització | calle del Marqués del Riscal, 7 | |||
| ||||
Element de la Llista Vermella del Patrimoni | ||||
Data | 17 febrer 2009 | |||
Data de finalització | 18 maig 2018 | |||
Identificador | fronton-beti-jai | |||
Bé d'interès cultural | ||||
Identificador | ARI-51-0007040-00000 | |||
Activitat | ||||
Propietat de | Ajuntament de Madrid | |||
Lloc web | frontonbetijaimadrid.org | |||
El frontó Beti Jai (que significa en català 'sempre festa') és un edifici madrileny ubicat al barri de Chamberí: inaugurat el 1894 com a rèplica a gran escala del frontó de Sant Sebastià, l'arquitecte Joaquín de Rucoba utilitzà tècniques i materials inusuals per a l'època; després de la prohibició de les apostes en 1918, el Beti Jai deixà d'oferir partits de frontó.[1]
Amb una planta de 3.609 metres quadrats, 1.800 construïts sense comptar la canxa: l'espai de joc, descobert, fa 67 metres de llarg per 20 d'ample i 11 d'alt.[2]
Les instal·lacions tingueren altres usos després de la Guerra Civil espanyola i amenaçaven ruïna; el 1977, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid començà a interessar-se per l'estat del conjunt fins que Fernando Chueca Goitia mamprengué la sol·licitud com a Bé d'interès cultural, que no s'aconseguí fins al 2010;[3] llavors, l'Ajuntament de Madrid el comprà l'any 2013 i en mamprengué la restauració el 2015.