Biblioteca d'Alexandria | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Biblioteca d'investigació | |||
Part de | Musèon d'Alexandria | |||
Artista | Ptolemeu I Soter | |||
Construcció | segle III aC | |||
Data de dissolució o abolició | segle IV | |||
Cronologia | ||||
48 aC | Destrucció de la Biblioteca d'Alexandria | |||
Dedicat a | musa | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Alexandria (Egipte) | |||
Localització | Alexandria | |||
| ||||
La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat. Situada a la ciutat egípcia d'Alexandria, es creu que fou creada als inicis del segle iii aC per Ptolemeu I Sòter i que va arribar a disposar d'un fons bibliogràfic de 700.000 de volums.
Manquen testimonis precisos sobre els aspectes més essencials de la biblioteca, no s'han trobat les ruïnes del Museu, i les del Serapeu són molt escasses. Per a alguns escriptors llatins, la Gran Biblioteca fundada pels Ptolemeus amb prou feines quedà afectada a l'incendi provocat per les tropes de Juli Cèsar el 48 aC. Segurament ja havia desaparegut en el moment de la dominació àrab, tot i que alguns escriptors comenten que el califa Úmar ibn al-Khattab ordenà la destrucció de milers de manuscrits. En tot cas, el final de la biblioteca s'ha de situar en un moment indeterminat del segle iii o del segle iv, potser el 273, quan l'emperador Aurelià prengué i saquejà la ciutat, o quan Dioclecià feu el mateix el 297. La biblioteca filla del Serapeu, successora de la Gran Biblioteca, fou espoliada, o almenys buidada, el 391, quan l'emperador Teodosi I el Gran ordenà la destrucció dels temples pagans de la ciutat d'Alexandria.