Biblioteconomia

La biblioteconomia (coneguda també com a estudis bibliotecaris o economia bibliotecària) és un camp interdisciplinari que aplica les pràctiques i eines de gestió, tecnologia de la informació, educació, recopilació, organització, conservació i difusió de recursos documentals (llibres, opuscles, publicacions periòdiques, manuscrits, microfilms, etc.) per tal de facilitar-ne l'ús[1] i l'economia política de la informació en entorns bibliotecaris.

Martin Schrettinger, bibliotecari bavarès, va establir la disciplina dins de la seva obra (1808–1828): Versuch eines vollständigen Lehrbuchs der Bibliothek-Wissenschaft oder Anleitung zur vollkommenen Geschäftsführung eines Bibliothekars.[2] En lloc de classificar la informació basada en elements orientats a la natura, com es feia anteriorment a la seva biblioteca bavaresa, Schrettinger va organitzar els llibres per ordre alfabètic.[3] La primera escola nord-americana de biblioteconomia va ser fundada per Melvil Dewey a la Universitat de Colúmbia el 1887.[4][5]

Històricament, la biblioteconomia també ha inclòs les ciències arxivístiques.[6] Això comprèn l’organització dels recursos d’informació per atendre les necessitats de grups d’usuaris, com interactuen les persones amb els sistemes i tecnologies de classificació, l'avaluació i adquisició dels recursos documentals, i la seva utilització per l'usuari final dins i fora de la biblioteca, així com en vies interculturals, l'educació en els estudis bibliotecaris, l'ètica del servei i l'organització de les biblioteques, el seu estatus legal, i els recursos d'informació i la ciència aplicada de la tecnologia informàtica utilitzada en la gestió documental.

El terme biblioteconomia i documentació (Libray Information Sicence),[7] abreujat com LIS en anglès, s'utilitza amb més freqüència.[8] La majoria dels bibliotecaris el consideren només una variació terminològica, destinada a emfatitzar els fonaments científics i tècnics de la seva àrea de coneixement, i la seva relació amb les ciències de la informació. No s’ha de confondre LIS amb la teoria de la informació, l'estudi matemàtic del concepte d’informació. La filosofia bibliotecària s'ha contrastat amb la biblioteconomia com a estudi dels objectius i justificacions de la biblioteconomia en lloc del seu desenvolupament tecnològic.[9]

  1. ↑ «Biblioteconomia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Schrettinger, Martin. Versuch eines vollständigen Lehrbuchs der Bibliothek-Wissenschaft, oder Anleitung zur vollkommenem Geschäftsführung eines Bibliothekars. München: J. Lindauer, 1829. 
  3. ↑ Ibekwe, Fidelia. European Origins of Library and Information Science (en anglès). Emerald Group Publishing, 2019-04-23, p. 1-2. ISBN 978-1-78756-717-7. 
  4. ↑ Latrobe, Kathy Howard. The Emerging School Library Media Center: Historical Issues and Perspectives (en anglès). Libraries Unlimited, 1998, p. 279. ISBN 978-1-56308-389-1. 
  5. ↑ Harris, Michael H. History of Libraries of the Western World (en anglès). Scarecrow Press, 1999-07-29, p. 291. ISBN 978-0-8108-7715-3. 
  6. ↑ Harris, Michael H. History of Libraries of the Western World (en anglès). Scarecrow Press, 1999-07-29, p. 3. ISBN 978-0-8108-7715-3. 
  7. ↑ Saracevic, Tefko. «Information science: origin, evolution and relations». A: Pertti Vakkari & Blaise Cronin. Conceptions of Library and Information Science: Historical, Empirical and Theoretical Perspectives (en anglès). Taylor Graham, 1992, p. 5-27. ISBN 978-0-947568-52-8. 
  8. ↑ «Accreditation Frequently Asked Questions» (en anglès). American Library Association, 03-08-2006. [Consulta: 17 octubre 2021]. «Accreditation Frequently Asked Questions:What is the difference between the MLS, the MILS, the MLIS, etc.?»
  9. ↑ Cossette, André. Humanism and Libraries: An Essay on the Philosophy of Librarianship (en anglès). Library Juice Press, LLC, 2009. ISBN 978-1-936117-31-4.