Per a altres significats, vegeu «Fernando Poo». |
Tipus | illa | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Guinea Equatorial | ||||
Regió | Illes de Guinea Equatorial | ||||
Província | Bioko Nord | ||||
Població humana | |||||
Població | 334.463 (2015) (172,85 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1.935 km² | ||||
Mesura | 32 () × 70 () km | ||||
Banyat per | golf de Guinea | ||||
Altitud | 3.011 m | ||||
Punt més alt | Pico Basilé (3.012 m) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
L'illa de Bioko, antigament coneguda com a Fernando Poo,[1] pertany a Guinea Equatorial i està situada al golf de Biafra (o golf de Bonny). A l'est i al nord-est de Bioko es troba Camerun; al nord-oest, Nigèria; al sud-est, Mbini (la part continental de Guinea Equatorial), i al sud-oest, l'illa de Príncipe, que forma part de São Tomé i Príncipe.
Té una àrea de 2018 km² i una població d'uns 63 000 habitants.
La principal ciutat de Bioko és Malabo, que alhora és la capital de Guinea Equatorial. Les localitats més grans de l'illa de Bioko, a banda de la capital Malabo (anomenada Santa Isabel en temps de la colònia espanyola), són Luba i Riaba.
Entre 1973 i 1979, havia rebut el nom d'illa Macías Nguema, i, anteriorment, d'illa de Fernando Poo, quan fou colònia espanyola.[1] El nom en llengua bube, la pròpia de l'illa, és Ëtulá Ëria.
L'illa fou descoberta el 1472 pel navegant portuguès Fernão da Po. El 1778, Portugal va cedir a Espanya l'illa de Fernando Poo, l'illa Annobon i la costa de Guinea, pel tractat del Pardo.[1] Des del 1827 fins al 1843, els britànics establiren bases a Port Clarence (actual Malabo) i a San Carlos per les patrulles que lluitaven contra el comerç d'esclaus. L'illa fou la base dels vols a Biafra durant la Guerra Civil nigeriana.