Bisbat d'Urgell

Bisbat d'Urgell

Diœcesis Urgellensis (la)
Tipus	bisbat catòlic i diòcesi sufragània
Localització
42° 21′ 29″ N, 1° 27′ 43″ E / 42.358°N,1.462°E / 42.358; 1.462
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Parròquies	363
Població humana
Població	213.497 (2017) (27,98 hab./km²)
Llengua utilitzada	català
Religió	catolicisme
Geografia
Part de	província eclesiàstica Tarraconense
Superfície	7.630 km²
Limita amb	bisbat de Lleida, sud-oest bisbat de Perpinyà i Elna, est bisbat de Vic, sud-est bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, nord bisbat de Barbastre-Montsó, oest arquebisbat de Tolosa, nord-oest bisbat de Solsona, sud
Creació	c. 531
Patrocini	Mare de Déu de Núria i Ermengol d'Urgell
Catedral	catedral de Santa Maria d'Urgell
Organització política
• Bisbe	Joan-Enric Vives i Sicília
Lloc web	bisbaturgell.org

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona. El seu origen és, com a mínim, del segle v amb capital a la Seu d'Urgell i el nom del Bisbat està relacionat amb el territori històric de l'Urgellet on es troba la capital, i a l'antic nom de la Seu que era Urgell o Ciutat d'Urgell. Alhora la capital deu el seu nom al bisbat d'Urgell, ja que en llatí vicus Sedes Urgelli significa barri de la seu d'Urgell o capital del bisbat d'Urgell.

El bisbat té 7.630 km² i una població de 212.537 habitants^[1] repartits en 363 parròquies i dos estats. És el bisbat més gran dels 10 que té Catalunya i ocupa, totalment o parcial, les comarques del Ripollès, la Cerdanya, l'Alt Urgell, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, Andorra i la Vall d'Aran.

El temple principal de la diòcesi és la Catedral de Santa Maria d'Urgell de la Seu d'Urgell. Els santuaris de més renom al bisbat són el del Sant Crist de Balaguer, el de la Mare de Déu de Núria i, al Principat d'Andorra, el de la Mare de Déu de Meritxell. Han rebut la coronació canònica les Marededéus de Meritxell, a Andorra (1921), Valldeflors de Tremp (1922), Miracle de Balaguer (1955), Núria (1967) i Canòlich de Sant Julià de Lòria (1999). La Mare de Déu de Núria, conjuntament amb Sant Ermengol, és patrona principal del bisbat (1956), mentre que Sant Ot d'Urgell ho és de la ciutat d'Urgell (1133).^[2]

Entre els fets més importants, podem esmentar la revolta adopcionista del bisbe Fèlix (o Feliu), la intrusió del bisbe Esclua, i l'exercici del bisbat per membres de les cases comtals (Salla i Ermengol del Conflent, Eribau i Folc dels Cardona, Guillem Guifré de Cerdanya, i Ot de Pallars, entre el 981 i el 1122. També és important el pariatge que va portar a Andorra a ser un coprincipat i poder mantenir-se així com a únic estat català independent, essent els bisbes d'Urgell coprínceps d'Andorra, junt, actualment, amb el president de la República Francesa com a successor dels drets de la casa comtal de Foix.

A la Cerdanya fins al 1802 la frontera eclesiàstica tampoc es corresponia amb la frontera administrativa establerta del tractat dels Pirineus del 1659: del bisbat d'Urgell en depenien tots els pobles de la Cerdanya. Per contra, fins a l'any 1802 no en formava part la Vall d'Aran, inclosa en l'extint bisbat de Sant Bertran de Comenge que avui dia està integrat en el de Tolosa.