| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | adrenoblocker (en)  i adrenergic antagonist (en)  |
| Codi ATC | C07 |
| ChEBI | 35530 |
Els blocadors (d'adrenoreceptors) beta o blocadors (d'adrenoreceptors) β són uns fàrmacs utilitzats per:
- Via sistèmica: hipertensió arterial, arrítmies cardíaques, cardioprotecció després d'un infart de miocardi, tremolor essencial, prevenció de la migranya.
- Col·liri: Glaucoma.
No hauríem d'utilitzar els termes: beta blocadors (ja que beta actua com a adjectiu i en català l'adjectiu va després del nom) o bloquejadors beta-adrenèrgics; ni tampoc bloquejant, ja que és un gerundi i no un nom.[1]
Els blocadors beta són antagonistes competitius que bloquegen els llocs receptors de les catecolamines endògenes adrenalina i noradrenalina en els receptors adrenèrgics beta, del sistema nerviós simpàtic, que actuen en la resposta de lluita o fugida.[2]:152[3] Alguns bloquegen l'activació de tota mena de receptors adrenèrgics β i altres són selectius per a un dels tres tipus coneguts de receptors beta, designats receptors β1, β2 i β3.[2]:153 Els receptors adrenèrgics β1 es troben principalment al cor i als ronyons.[3] Els receptors adrenèrgics β2 es troben principalment als pulmons, el tracte gastrointestinal, el fetge, l'úter, el múscul llis vascular i el múscul esquelètic.[3] Els receptors adrenèrgics β3 es troben a les cèl·lules grasses.[4]
Els receptors beta es troben a les cèl·lules del cor, músculs llis, via aèria, artèries, ronyons i altres teixits que formen part del sistema nerviós simpàtic i provoquen respostes d'estrès, especialment quan són estimulats per l'adrenalina. Els blocadors beta interfereixen amb la unió al receptor de l'adrenalina i altres hormones de l'estrès i debiliten els efectes de les hormones de l'estrès.
- ↑ Consulta feta a Optimot de la Generalitat de Catalunya
- ↑ 2,0 2,1 «Beta-Adrenergic Blockers». A: Current Cardiovascular Drugs. Current Science Group, 2005. ISBN 978-1-57340-221-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Hypertension». A: Pharmacotherapeutics for advanced practice: a practical approach. Lippincott Williams & Wilkins, 2006, p. 205. ISBN 978-0-7817-5784-3.
- ↑ «Genetic variation in the beta 3-adrenergic receptor and an increased capacity to gain weight in patients with morbid obesity». The New England Journal of Medicine, vol. 333, 6, 8-1995, pàg. 352–354. DOI: 10.1056/NEJM199508103330605. PMID: 7609752.