Bohemon I d'Antioquia

Plantilla:Infotaula personaBohemon I d'Antioquia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Bohémond de Tarente Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1054 Modifica el valor a Wikidata
San Marco Argentano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1111 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Canosa di Puglia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCanosa di Puglia Modifica el valor a Wikidata
1r Príncep d'Antioquia
1098 – 7 març 1111 – Bohemon II d'Antioquia →
Príncep de Tàrent
1089 – 7 març 1111 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflictesetge d'Amalfi
Batalla d'al-Barâ Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Hauteville Modifica el valor a Wikidata
CònjugeConstança de França (1105 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBohemon II d'Antioquia Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert Guiscard Modifica el valor a Wikidata  i Alberada de Buonalbergo Modifica el valor a Wikidata
GermansMafalda de Pulla-Calàbria
Sibil·la d'Hauteville
Emma d'Hauteville
Roger Borsa
Guiu d'Hauteville
Robert Scalio Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Goodreads character: 38916 Find a Grave: 4103 Modifica el valor a Wikidata
Bohemon de Tàrent sol davant dels murs d'Antioquia , en una pintura de Gustave Doré.

Bohemon[1] I de Tàrent o Bohemon I d'Antioquia (francès antic: Buymont d'Antioche;[2] San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia. Al costat del seu pare, Robert Guiscard, lluità bravament contra l'Imperi Romà d'Orient. Va ser un dels més importants líders de la primera croada, on va aconseguir ser príncep dels territoris d'Antioquia acabats de conquerir. Després de ser capturat pels musulmans i escapar a França, va aconseguir casar-se amb Constança de França, filla del rei Felip I de França. Després de ser derrotat en el seu últim intent d'atacar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, es va veure obligat a signar el Tractat de Devol, un humiliant pacte que va destruir la seva carrera militar i política.

  1. «Consulta núm. 92524 a l'Optimot» (PDF). Optimot, 19-04-2024. [Consulta: 19 abril 2024].
  2. Blanco Escoda, 2022, p. 130.