  | |
| Nom original | (en) Brian Eno (en) Brian Peter George St John le Baptiste de la Salle Eno |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Brian Peter George St. Jean le Baptiste de la Salle Eno 15 maig 1948 (76 anys)Melton (Anglaterra) (en)  |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat de Southampton Winchester School of Art (en) St Joseph's College, Ipswich (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, cantant, fotògraf, músic, videoartista, compositor, pintor, productor discogràfic, escriptor, artista conceptual |
| Activitat | 1970 - |
| Membre de | |
| Gènere | Ambient, art pop, art rock, drone i música electrònica |
| Nom de ploma | Eno |
| Representat per | Paul Stolper Gallery (en) |
| Instrument | Sintetitzador |
| Segell discogràfic | Astralwerks Polydor Records All Saints Records Thirsty Ear Obscure Records (en) Warp Records Island Records E.G. Records (en) Hannibal Records |
| Participà en | |
| 25 maig 2023 | Manifest internacional per una Barcelona que obre camí |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pares | William Arnold Eno (1916-1988) Maria Alphonsine Buslot (1922-2005) |
| Germans | Roger Eno |
| Premis | |
1992 Grammy per la producció d'Achtung Baby de U2 | |
| Lloc web | brian-eno.net |
                   
  | |
Brian Eno, amb el seu nom complet Brian Peter George St. Jean le Baptiste de la Salle Eno, nascut el 15 de maig de 1948 a Woodbridge, Suffolk (Gran Bretanya), és un teclista i compositor de música electrònica. Va començar la seva carrera tocant amb Roxy Music i després continuà la seva carrera brillant alternant àlbums en solitari amb discos enregistrats amb altres artistes.[1] També ha col·laborat amb el seu germà, el músic Roger Eno.
Eno ha treballat també com a productor per a diversos artistes i grups musicals, entre els quals destaquen James, Talking Heads, Coldplay, Ultravox, U2 i David Bowie, amb qui col·laborà en diverses ocasions; encara en el camp de la producció, Eno va guanyar els premis Brit de 1994 i 1996 al millor productor. La seva producció musical és molt eclèctica; ha publicat discos amb un estil proper a la música pop, mentre en d'altres ha posat els fonaments d'estils de música com l'ambient, inventat per ell mateix, i que ha esdevingut sinònim de la música New Age.
L'any 1996 Brian Eno va ser un dels fundadors de la Long Now Foundation amb la finalitat d'ensenyar a la gent a pensar sobre futur de la societat a molt llarg termini. És columnista en el periòdic anglès The Observer. És considerat com un visionari en la música i un artista molt preocupat per la resta de les disciplines artístiques, especialment de les instal·lacions; també ha col·laborat en el desenvolupament del generador de música algorítmica Koan. A més a més, treballa en el camp de les arts visuals.
Des de la dècada de 1970, les instal·lacions d'Eno han inclòs les veles de l'Opera de Sydney el 2009 i el Telescopi Lovell del Jodrell Bank el 2016. Defensor d'una sèrie de causes humanitàries, Eno escriu sobre diversos temes i és membre fundador de la Fundació Long Now.[2] El 2019, Eno va ser inclòs al Rock and Roll Hall of Fame com a membre de Roxy Music.[3]
- ↑ OCC. «Brian Eno». A: Gran enciclopèdia de la música, s.d [Consulta: 30 gener 2017].
- ↑ «The Long Now Foundation - Projects» (en anglès). The Long Now Foundation. [Consulta: 5 agost 2019].
- ↑ «Roxy Music» (en anglès). Rock and Roll Hall of Fame. [Consulta: 5 agost 2019].