Representació del Butoni | |
Tipus | criatura llegendària espantacriatures |
---|---|
Context | |
Mitologia | mitologia valenciana |
Dades | |
Pseudònim | Botoni, Bataroni, Butatoni, Batoni i Toni |
Gènere | masculí |
El Butoni (Horta de València), Botoni (Safor) o Bataroni (Ribera), el Toni (Comtat), Butatoni (Camp de Morvedre), Batoni (Terra Alta) és una mena de monstre, esperit, dimoni, dimoni menor, fantasma o fantasma terrorífic, personatge habitual en el bestiari de l'imaginari valencià, que es dedica a fer malifetes, i fa por als xiquets menuts.[1][2][3][4][5][6] En teoria, són uns éssers que apareixen quan els invoquen els grans, però de fet mai no acaben de fer-se visibles (sempre venen, però mai no arriben).[7]
A l'edat mitjana, a València, es deia per acovardir els xiquets entremaliats, amb l'advertiment que si no es portaven bé, o ploraven per la nit, o no dormien o no s'acabaven el dinar o el berenar, vindria el butoni i se'ls emportaria.[4][8][9][10][11]
L'any 2014 el guionista Ricardo Vilbor i el dibuixant Paco Zarco crearen un còmic anomenat Butoni, basat en aquest personatge de la mitologia valenciana.[12]
Un exemple històric de l'ús d'aquest mot com a element atemoridor és l'anomenada ronda del Butoni, nom popular del cos policial o patrulla de vigilància creada a València pel capità general Elío després de la Guerra del Francès per combatre els bandolers i coneguda pels brutals mètodes que emprava.[4][13]
Existia un joc infantil anomenat el butoni.[9]
Per similitud onomàstica i formal, es relaciona amb els mamutonis sards.