L'accés múltiple per divisió de codi[1] (CDMA, en anglès Code division multiple access) és una forma de multiplexar un canal informàtic per tal de garantir l'accés múltiple. Això ho aconsegueix fent ús d'una sèrie de seqüències pseudoaleatòries per a cada usuari. CDMA és un senyal d'espectre eixamplat, ja que l'amplada de banda del senyal modulat és molt major que el del senyal de dades que volem comunicar. Una analogia per a entendre que fa CDMA seria imaginar una habitació amb grups de persones parlant en diferents idiomes, cada grup pot entendre's entre si però en canvi si escoltessin la resta, no entendrien res. De forma similar en CDMA cada usuari usa una seqüència codi única per a transmetre pel canal i aquesta seqüència codi només serà capaç de desmodular-la el receptor del missatge malgrat que pel canal hi puguin haver diversos usuaris transmetent diferents missatges amb altres codis. A més, el terme CDMA també es refereix als sistemes de telefonia mòbil que usin aquest esquema d'accés múltiple. Alguns exemples de sistemes de telefonia mòbil que usen aquest esquema d'accés múltiple són el pioner QUALCOMM, W-CDMA de la Unió Internacional de Telecomunicacions[2] i l'europeu UMTS. CDMA també ha estat usat en sistemes de navegació com el GPS o el OmniTRACS, un sistema usat per a la gestió de flotes.