El cabildo insular (en català: capítol insular) és una entitat administrativa d'Espanya, exclusiva de Canàries. Són equivalents a les diputacions provincials.[1] Són òrgans d'àmbit insular en les illes de Tenerife,[2] la Palma,[3] la Gomera,[4] el Hierro,[5] Lanzarote,[6] Gran Canària[3] i Fuerteventura.[2] La Graciosa no posseïx cabildo propi, quedant sota la tutela del de Lanzarote. Tenen certa semblança amb els Consells Insulars de Balears. Els seus membres són elegits per sufragi universal directe dels ciutadans espanyols de cada illa. El cap de la llista més votada es converteix automàticament en president del Cabildo, encara que pot canviar mitjançant una moció de censura posterior.
Els cabildos van ser creats per la Llei de Cabildos de l'any 1912. Durant la dictadura de Franco els membres eren escollits a dit, encara que van conservar-ne les funcions d'administració insular. Una vegada restaurada la democràcia van assumir competències intermèdies entre les de les diputacions provincials i les comunitats autònomes, en matèries com sanitat, medi ambient, cultura, esports, indústria, carreteres, autopistes, camins, aigua potables i de reg, gestió de llicències de caça i pesca, museus, platges, transport públic o ordenació territorial. Poden gravar a la seva elecció certs impostos indirectes sobre els combustibles. Tots els cabildos s'agrupen en la Federació de Cabildos Insulars (FECAI).