Cable coaxial

El cable coaxial, creat a la dècada del 1930,^[1] és un cable utilitzat per transportar senyals elèctrics d'alta freqüència que té dos conductors concèntrics, un de central, anomenat viu, encarregat de portar la informació, i un d'exterior, d'aspecte tubular, anomenat malla o blindatge, que serveix com a referència de terra i retorn dels corrents. Entre tots dos hi ha una capa aïllant anomenada dielèctric, les característiques del qual dependrà principalment la qualitat del cable. Tot el conjunt sol estar protegit per una coberta aïllant.^[2]

El conductor central pot estar constituït per un filferro sòlid o per diversos fils retorçats de coure; mentre que l'exterior pot ser una malla trenada, una làmina enrotllada o un tub corrugat de coure o alumini. En aquest últim cas resultarà un cable semirígid.^[2]

A causa de la necessitat d'utilitzar freqüències cada vegada més altes i la digitalització de les transmissions, en anys recents s'ha substituït gradualment l'ús del cable coaxial pel de fibra òptica, en particular per a distàncies superiors a diversos quilòmetres, perquè l'amplada de banda d'aquesta última és molt superior.^[3][4]