Característiques | |
---|---|
País d'origen | Espanya |
On es menja | Menorca |
Gastronomia | Cuina menorquina |
Detalls | |
Tipus | sopa i aliment |
Mètode de preparació | Cuit sobre un foc |
Ingredients principals | Sofregit, llagosta, pa |
Variacions | Sarsuela de peix, suquet de peix, bolhabaissa, cacciucco |
Notes | Sarsuela de peix, suquet de peix, bolhabaissa, cacciucco |
La caldera de llagosta, més coneguda com a caldereta de llagosta,[1] és "la més emblemàtica de les calderes",[2] que són "el plat menorquí més conegut internacionalment".[2][3] Consta de llagosta menorquina viva, lleugerament enrossida en un sofregit i ofegada per a obtenir una mena de suquet al que s'afegeixen llesques molt fines de pa. Aquest plat només es menja a la primavera i l'estiu, ja que les llagostes locals; més vermelles, petites i saboroses; estan protegides i només es poden capturar les llagostes majors de 19cm i de març a agost. En origen aquestes llagostes abundaven i es podien agafar amb facilitat a les cales a prop de la terra, es tractava, com les variants amb llagostins o escamarlans, d'un plat humil i de subsistència. La posterior valorització d'aquest animal com a aliment, i la consegüent captura massiva per part d'altres països -els menorquins pesquen en la pròpia barca per al consum diari- estiguin actualment en perill d'extinció i que es venguin a preu de producte de luxe. Hi ha també calderes de peix, sovint de roca o de carn ferma (rap, mero, etc.) i variat. A l'Empordà se'n fa una variant anomenada escudella de llagosta.[4]