République du Cameroun (fr)  | |||||
| Tipus | estat sobirà, país i república | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | Chant de Ralliement | ||||
| Lema | «Paix – Travail – Patrie» «Peace – Work – Fatherland» «Мир - труд - Родина» «Affrica Cyfan Mewn Un Wald» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Yaoundé | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 24.053.727 (2017) (50,59 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | francès anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 475.442 km² | ||||
| Banyat per | llac Txad, golf de Guinea i oceà Atlàntic | ||||
| Punt més alt | Mont Camerun (4.095 m) | ||||
| Punt més baix | golf de Biafra (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1r gener 1960 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república | ||||
| Òrgan executiu | Govern del Camerun | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament del Camerun , | ||||
| • President | Paul Biya (1982–) | ||||
| • Primer ministre | Joseph Dion Ngute (2019–) | ||||
| Màxima autoritat judicial | Supreme Court of Cameroon (en)  | ||||
| Membre de | |||||
| PIB nominal | 45.338.285.386 $ (2021) | ||||
| Moneda | franc CFA de l'Àfrica Central | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .cm | ||||
| Prefix telefònic | +237 | ||||
| Telèfon d'emergències | 112 | ||||
| Codi país | CM | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | prc.cm… | ||||
El Camerun (francès: Cameroun), oficialment República del Camerun (République du Cameroun), és un país de l'Àfrica central. Limita amb Nigèria a l'oest i el nord, el Txad al nord-est, la República Centreafricana a l'est i Guinea Equatorial, el Gabon i la República del Congo al sud. El seu litoral es troba a la badia de Biafra, que forma part del golf de Guinea i l'oceà Atlàntic. Tot i no ser un estat membre de l'ECOWAS, per la seva geografia i la seva història pertany a l'Àfrica Occidental. El Camerun del Sud, que actualment es divideix en les regions del Nord-oest i Sud-oest, ha tingut un paper important en la història de l'Àfrica Occidental. El 2017, parts d'aquestes regions es declararen un estat independent (sense reconeixement internacional) amb el nom d'Ambazònia.[1] La ubicació del Camerun a cavall de l'Àfrica Occidental i l'Àfrica Central l'ha influït per les dues bandes. Té més de 250 llengües nadiues, parlades per una mica menys de 20 milions de persones.[2]
Entre els primers habitants del territori hi havia la civilització Sao, que vivia al voltant del llac Txad, i els baka, caçadors-recol·lectors de la selva del sud-est. Els exploradors portuguesos arribaren a la seva costa al segle xv i li donaren el nom Rio dos Camarões ('Riu de les Gambes'), que amb el pas del temps evolucionà a «Camerun». Al segle xix, soldats fulbe fundaren l'Emirat d'Adamaua al nord del país, mentre que diversos grups ètnics de l'oest i el nord-oest formaren poderosos cacicats. El 1884, el Camerun es convertí en la colònia alemanya de Kamerun. Després de la Primera Guerra Mundial, el territori fou dividit en dos mandats de la Societat de Nacions, un d'administrat per França i l'altre pel Regne Unit.
La major part del país és muntanyós, i hi destaquen les muntanyes d'Adamaua, a l'oest i el centre. La màxima altitud és el mont Camerun (4.070 m), volcà actiu situat prop del golf de Guinea. Al nord destaquen els rius Benoué i Logone, i el Sanaga i el Nyong a la regió meridional. Al Camerun hi ha la riba meridional del llac Txad. Se l'ha anomenat «Àfrica en miniatura» per la seva enorme diversitat paisatgística.
L'antic Camerun francès i una part del Camerun britànic van formar, l'any 1961, la República Federal del Camerun, que el 1972 va esdevenir la República Unida del Camerun. El Camerun generalment ha gaudit d'estabilitat, cosa que ha permès el desenvolupament de l'agricultura, les carreteres i el ferrocarril, igual com de la indústria petroliera. Malgrat els recents moviments cap a una reforma democràtica, el poder polític roman de manera ferma a les mans d'una oligarquia de base ètnica.
- ↑ Rodríguez, M. «L'Àfrica que encara lluita per la independència». Ara, 28 octubre 2017. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Kouega, 2007, p. 3.