Canal Leuven-Dijle

Plantilla:Infotaula indretCanal Leuven-Dijle
(nl) Kanaal Leuven-Dijle Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Imatge
La resclosa de Kampenhout
Tipuscanal Modifica el valor a Wikidata
Classificació CEMTII
Inici
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Anvers (Bèlgica) i Brabant Flamenc (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLovaina Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativadistricte de Mechelen (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRupel (Mechelen)
DesembocaduraZenne Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 53′ 14″ N, 4° 42′ 02″ E / 50.887339°N,4.700689°E / 50.887339; 4.700689
51° 03′ 53″ N, 4° 25′ 51″ E / 51.06461°N,4.4307°E / 51.06461; 4.4307
Format per
Conca hidrogràficaconca de l'Escalda Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Resclosa5
Dimensió−2,3 (alçària) m × 30,043 (longitud) km
Desnivell14,1 m
Patrimoni protegit de Flandes
Identificador200544
Activitat
Construcció1750-1752

El canal Leuven-Dijle (en neerlandès popularment Leuvense vaart o Mechelse Vaart) és un canal de Bèlgica que enllaça la ciutat de Lovaina amb Mechelen i l'Escalda. És una mica més llarg de 30 km i té cinc rescloses. Segueix la vall del riu Dijle.[1]

La construcció va començar el 1750, després d'un decret de l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria. El canal no ha canviat gaire i les rescloses gairebé són les mateixes des de fa dos segles i mig. El 19 de març de 1997 el canal ha estat classificat com monument d'arqueologia industrial.[2] Tot i que el govern de Flandes assaja de promoure els canals com a alternativa a les carreteres per al transport de mercaderies, el canal ja no té gaire importància econòmica. Els ponts mòbils s'estan modernitzant per a permetre d'engegar-los a distància des d'una torre de control central a Kampenhout. Nogensmenys, el trànsit de mercaderies hi coneix un cert renaixement. Des del 2003, una malteria establerta a Lovaina al marge del canal, va tornar a utilitzar el canal per al transport d'uns 5000 contenidors des de o cap al port d'Anvers. Això va permetre descongestionar una carretera i millorar les relacions amb els veïns, importunats pels nombrosos camions.[3]

  1. De Binnenvaart. «Mapa oficial de la xarxa de les vies navegables de Flandes» (en neerlandès). De Binnenvaart (Servei públic de la navegació fluvial). Arxivat de l'original el 2007-08-12. [Consulta: 24 octubre 2014].
  2. Govaert, Carine. «Leuvensevaart» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2019. [Consulta: 4 agost 2019].
  3. Macharis, Cathy; et alii. Intermodaal binnenvaartvervoer. Economische en ecologische aspecten van het intermodaal binnenvaartvervoer in Vlaanderen (Transport fluvial intermodal: aspectes econòmic i ecològics de la navegació interior a Flandes) (en neerlandès). Brussel·les: VubPress, 2011, p. 186-195. ISBN 9789054878681.