El canal del Karakum és el canal d'irrigació i de subministrament d'aigua més gran del món. Engegat el 1954, i completat el 1988, és navegable sobre molta de la seva llargada de 1.375 km, i porta 13 km³ d'aigua anualment del Riu Amu-Darya a través del desert Karakum al Turkmenistan. El canal obria enormes extensions de terra a l'agricultura, especialment al monocultiu del cotó, fortament promoguda per la Unió Soviètica, i donava una font essencial d'aigua a Aixkhabad. Malauradament, la primitiva construcció del canal fa que es perdi per filtració gairebé un 50% de l'aigua que porta, creant llacs i basses al llarg del canal, provocant-hi una pujada de nivell a les aigües subterrànies, que condueixen alhora a extensos problemes de salinització de terres. El canal és també un factor essencial del paorós desastre mediambiental del Mar d'Aral.
