(es) El Cantar de Mio Cid  | |
|---|---|
.jpg) Primer full del manuscrit del Cantar de mio Cid conservat a la Biblioteca Nacional d'Espanya | |
| Tipus | manuscrit i poema |
| Fitxa | |
| Autor | Anònim |
| Llengua | Castellà |
| Publicació | Regne de Castella, Ca. 1200 |
| Format | Manuscrit |
| Dades i xifres | |
| Tema | Thaïs |
| Gènere | Cançó de gesta |
| Personatges | |
El Cantar de mio Cid és una cançó de gesta anònima que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz el Campeador. Es tracta de la primera obra narrativa extensa de la literatura espanyola en una llengua romanç, i destaca per l'alt valor literari del seu estil. Va ser escrit —segons la gran majoria de la crítica actual— als voltants de l'any 1200 (segle xiii).[1][2]
El Cantar de mio Cid és l'única cançó èpica de la literatura espanyola conservada gairebé completa. Només es conserva una còpia del text, de 1207;[3] s'han perdut el primer full de l'original i dos més a l'interior del còdex, encara que el contingut de les llacunes existents es pot deduir de les prosificacions cronístiques, especialment de la Crònica de vint reis. A més del Cantar de mio Cid, els quatre texts del seu gènere que han perdurat són les Mocedades de Rodrigo —ca. 1360—, amb 1700 versos; el Cantar de Roncesvalles —ca. 1270—, amb fragment d'uns 100 versos; i una curta inscripció d'un temple romànic, coneguda com a Epitafi èpic del Cid —ca. 1400?.
El poema consta de 3.735 versos d'extensió variable (anisosil·làbics), encara que dominen els versos de 14 a 16 síl·labes mètriques. Els versos del Cantar de mio Cid estan dividits en dos hemistiquis separats per cesura. La longitud de cada hemistiqui és de 4 a 13 síl·labes, i es considera unitat mínima de la prosòdia del Cantar. No hi ha divisió en estrofes, i els versos s'agrupen en tiratges, és a dir, sèries de versos amb una mateixa rima assonant.
Se'n desconeix el títol original, encara que probablement s'anomenaria «gesta» o «cantar», termes amb els quals l'autor descriu la seva obra en els versos 1085 i 2276, respectivament. Literàriament segueix el model de l'èpica francesa, però amb més escenes domèstiques que apropen l'obra al lector, com acostuma a passar en les adaptacions espanyoles. Es tractava una obra que es transmetia oralment però que s'ha conservat perquè una de les seves versions va ser escrita. Es considera un document molt valuós pel seu caràcter històric, el qual dona a conèixer l'època que va ser compost: costums, classes socials i esdeveniments, entre altres.
- ↑ Montaner Frutos, Alberto. Reial Acadèmia Espanyola. Cantar de mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2011, p. 289. ISBN 978-84-8109-908-9.
- ↑ En el volum dedicat a la literatura medieval (publicat el 2012) de la Historia de la literatura española dirigida per José Carlos Mainer es diu sobre la datació del Cantar de mio Cid que en l'actualitat «la gran majoria d'estudiosos s'inclinen per establir la creació de l'obra, en la forma avui coneguda, en els últims anys del segle xii o inicis del següent». Cacho Blecua, Juan Manuel; Lacarra Ducay, María Jesús. Historia de la literatura española, I. Entre oralidad y escritura: la Edad Media. Crítica, 2012, p. 333. ISBN 978-84-9892-367-4.
- ↑ Colin Smith, «Towards a reconciliation of ideas about Medieval Spanish epic», The Modern Language Review, LXXXIX (1994), Liverpool, pàgs. 622-634 (en anglès).