Cantata

Representació d'una cantata de Dietrich Buxtehude. Tres solistes vocals s'agrupen al voltant d'un clavicèmbal a la primera fila, acompanyats de dos violins i el violoncel a la segona fila

Una cantata és una composició musical vocal amb acompanyament instrumental, habitualment amb diversos moviments i sovint amb un cor.

El significat del terme va canviar amb el pas del temps, des del simple madrigal d'una sola veu de principis del segle xvii, fins a la "cantata de càmera" de diverses veus i la "cantata d'església" de la part final d'aquest segle. Després va passar per formes dramàtiques del segle xviii fins a la cantata del segle xix, que era un tipus d'oratori breu.[1] Les cantates que s'utilitzen en la litúrgia dels serveis de l'església s'anomenen cantates d'església o cantata sagrada; també hi ha cantates seculars. Diverses cantates es van escriure i continuen escrivint-se per a ocasions especials, com ara les cantates de Nadal. Christoph Graupner, Georg Philipp Telemann i Johann Sebastian Bach van compondre cicles de cantates d'església per a les ocasions de l'any litúrgic.

  1. Kennedy, Michael "Cantata", The Oxford Dictionary of Music, second edition, revised (Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2006) ISBN 0-19-861459-4