| |||
| Tipus | tècnica vocal gènere musical  | ||
|---|---|---|---|
| Estat | Itàlia | ||
| Patrimoni cultural | |||
| Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat | |||
| Data | 2008 | ||
| Identificador | RL/00165 | ||
|
| |||
| Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat | |||
| Data | 2005 | ||
El cantu a tenore o cantu a tenores[1][2] (en sard també es diu: su tenore, su cuncordu, su cuntrattu, su cussertu, s'agorropamentu, su cantu a proa; en italià, canto a tenore) és un estil tradicional de cant coral polifònic característic de l'illa de Sardenya (la segona illa més gran d'Itàlia).[3] Representa l'expressió musical més antiga de la Sardenya i és la prova de l'existència a l'illa d'una pràctica polifònica que es remunta a temps remots.
El cantu a tenore es practica tradicionalment per grups de quatre cantants masculins (tot i que hi havia hagut la tradició, avui -a 2021- perduda, de cantants femenines també), disposats en un rogle serrat (és a dir, rotlle clos).[4] Aquests quatre integrants formen un tenore o cor.
El 2005, el cantu a tenore va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.[4][5]
- ↑ Entrada per «canto» en italià, on apareix «cantu a tenores», entre altres coses: «“c. a tenore composto da quattro voci: boghe f., mesaoghe f., bàsciu, contra”; pesada f. (LN) “inizio di un c. orale”; cantu a tenores, cussertu, cuntrattu, cuncordu (N) “coro a 4/5 voci: boche f., mesu boche f., bassu, cronta f., t™ppiri”; [...]; cantu di ghjanna (G) “c. sulla porta dell’innamorata”», dins Antoninu RUBATTU: Ditzionario de limba sarda, o més precisament: Dizionario Universale della Lingua di Sardegna. Italiano-Sardo-Italiano. Antico e Moderno. Logudorese - Nuorese - Campidanese - Sassarese - Gallurese. Con i corrispondenti in: Inglese - Francese - Spagnolo - Tedesco, Vol. 1, 2a edició, 2006, edes - edititrice democratica sarda, p. 373.
- ↑ Entrada per «cantu a tenores», dins Jan Laurens HARTONG: Musical Terms Worldwide: A Companion for the Musical Explorer (en anglès), Semar Publishers Srl, 2006, p. 93. ISBN 8877780908 i ISBN 9788877780904
- ↑ «Canto a tenore» (en català), Martí Virgili, Pau Barniol, Sergi Masalias, ESMUC 20-21, És mediterrani. Talking about Mediterranean Music - pàgina en català. [Consulta: 3-10-2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Canto a tenore, Sardinian pastoral songs» (en anglès i altres idiomes), UNESCO. [Consulta: 3-10-2021].
- ↑ «Il canto a tenore, dai nuraghi all'Unesco» (en italià), Omar Bandinu, dels Tenores di Bitti “Mialinu Pira”, SITI, 18, segon any, número 3, juliol-setembre 2006. [Consulta: 3-10-2021].