Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Cahors | |||||
Tipus | comuna de França | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Occitània | ||||
Departament | Òlt | ||||
Districte | Districte de Caors | ||||
Cantó | Cantó de Caors-Nord-Est | ||||
Capital de | Òlt Cantó de Caors-Nord-Oest Cantó de Caors-Nord-Est Cantó de Caors-Sud comtat de Carcí Districte de Caors canton of Cahors-1 (en) (2015–) canton of Cahors-2 (en) (2015–) canton de Cahors-3 (oc) (2015–) Haut-Quercy (en) (valor desconegut–valor desconegut) | ||||
Població humana | |||||
Població | 20.141 (2021) (311,2 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Cahors unitat urbana de Caors | ||||
Superfície | 64,72 km² | ||||
Banyat per | Òlt | ||||
Altitud | 130 m-105 m-332 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46000 | ||||
Fus horari | |||||
Lloc web | cahorsagglo.fr | ||||
Caors (en occità Caors [kaˈuɾs, ˈkɔws, ˈkɔw]; en francès: Cahors [kaɔʀ]) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània. Els habitants de Caors es diuen en occità els caorsins o caorsencs (en francès Cadurciens i abans Cahorsins). La ciutat també és coneguda per les seves vinyes. El lema de la ciutat, en occità, és : «Sèm de Caors, avèm pas paur», ço és «Som de Caors, no tenim por», la pronunciació occitana de «Caors» [kɔw], rima amb «paur» [pɔw].
El municipi té Caors com a capital administrativa, i també compta amb els agregats de los Matius, Bèlacrotz, la Comba d'Arnís, la Comba de Miejanuèit, la Comba de Sant Julian, Arnís, Pèiralevada, la Marchanda, lo Puèg d'Elmet, Fontrodenca, la Comba de Pairolís, lo Combelh, Mèrla, las Joaniás, los Durands, Cabasac, los Ramonets, Cavanhés, los Ramondèirs, Artís, la Borieta, las Teulissariás, la Mota, Casanòva, Regord, lo Falhal, las Englandèiras, los Arquèirs, lo Mas de Derin, los Tauriats i los Gravàs.