El cap de Creus[1] és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord. Aquest cap és el punt més oriental de la península Ibèrica. L'àrea del cap pertany al terme municipal de Cadaqués i forma part del Parc Natural del Cap de Creus. A la contrada, és conegut també com a cap del Diable, i els sectors N i S de mar que el cap separa, com a mar d'Amunt i mar d'Avall, respectivament. Sobre el promontori més pròxim a la punta, a 87 msnm, hi ha un far construït sobre els fonaments d'una torre de
senyals romana, que a la baixa edat mitjana també va servir com a torre de guaita.[2]
Sembla que l'origen del nom no té res a veure amb "creus". La paraula ker, en la llegua ibera de la tribu dels indicets significava amuntegament pedregós o muntanya pedregosa. En arribar els romans, la zona va ser denominada Caput Kerus, llatinitzant la nomenclatura dels indígenes, que al català va passar com a Cap de Creus, ja que, de forma natural, es va buscar la forma, amb un significat real, a la paraula original.[cal citació]
