Cardenal de la corona

Enric I de Portugal, qui va ser tant cardinal com rei de Portugal.
El cardenal Thomas Wolsey

Un cardenal de la corona (italià: cardinale della corona)[1] era un cardenal protector d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals[2][3] i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat.[4] Més generalment, el terme pot referir-se a qualsevol cardinal significatiu com a estadista secular o elevat a petició d'un monarca.

Francis Burkle-Young defineix un cardenal de la corona com un «elevat al cardenalat únicament per recomanació dels reis europeus i sense, en molts casos, haver realitzat cap servei per a l'avanç de l'Església»[5]

Segons l'historiador dels conclave Frederic Baumgartner, els cardenals de la corona «poques vegades anaven a Roma, excepte pels conclaves, en aquest cas, i eren en gran manera desconeguts per a la majoria del Col·legi. Normalment no podien participar en la pratiche, no eren papabili ni rares vegades va rebre més d'un o dos vots».[6] Els cardenals de la corona generalment es van oposar a l'elecció de cardenals de la corona d'altres regnes, encara que tendien a unir-se contra a l'elecció dels cardenals-nebots.[6]

L'oposició als cardenals protectors nacionals va sorgir al segle XV a causa del conflicte d'interessos percebut, i el papa Martí V va intentar prohibir-los completament el 1425.[7] Una reforma del papa Pius II datada de 1464 considerava que els cardenals protectors nacionals eren generalment incompatibles amb les responsabilitats curials, amb diverses excepcions.[7] Aquests protectors van ser permesos obertament per part dels papes Innocenci VIII i Alexandre VI, tots dos requerien el consentiment explícit per escrit del pontífex perquè un cardenal assumís un «càrrec de servei a un príncep secular».[8] Un cardenal sense nom fins i tot va suggerir elevar cardenals protectors nacionals a una posició completa i oficial a la Cúria romana, equivalent a un ambaixador.[8]

  1. ↑ Chadwick, Owen. The Popes and European Revolution. Oxford University Press, 1981, p. 265–267 [Consulta: 5 desembre 2017]. 
  2. ↑ «Cardinal». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 
  3. ↑ Reinerman, Alan J. 1989. Austria and the Papacy in the Age of Metternich. Washington, D.C.: Catholic University of America Press. p. 59.
  4. ↑ «Right of Exclusion». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 
  5. ↑ Francis A. Burkle-Young. 1998. "The Cardinals of the Holy Roman Church: Papal elections in the Fifteenth Century: The election of Pope Eugenius IV (1431)."
  6. ↑ 6,0 6,1 Baumgartner, 2003, p. 150.
  7. ↑ 7,0 7,1 Wilkie, 1974, p. 8.
  8. ↑ 8,0 8,1 Wilkie, 1974, p. 9.