Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 setembre 1893 Barcelona |
Mort | 12 juliol 1959 (65 anys) Barcelona |
Sepultura | cementiri de Sarrià |
President del PEN català | |
1938 – 1959 – Josep Carner → | |
President del PEN català | |
1928 – 1934 ← Magí Morera i Galícia | |
President de l'Institut d'Estudis Catalans | |
Dades personals | |
Residència | Barcelona Montpeller |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | poeta, filòleg, escriptor de literatura infantil, traductor, escriptor, esperantista, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Barcelona (1934–) Universitat Autònoma de Barcelona Fundació Bernat Metge |
Membre de | |
Gènere | Poesia |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Clementina Arderiu i Voltas (1916–) |
Fills | Jordi Riba Arderiu (1921-1996), Oriol Riba i Arderiu (1923-2011), Eulàlia Riba Arderiu (1926-2020) i Francesc Riba Arderiu (1928-1934) |
Pares | Antoni Riba i Garcia i Adela Bracons i Casablancas |
Parents | Pau Riba i Romeva, net Caïm Riba, besnet |
Premis | |
Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893[1][2] - 12 de juliol de 1959)[3] va ser un escriptor i poeta català. Casat amb la poeta Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres oratoris. Va ser el primer traductor d'Èsquil al català, amb una prosa que reflecteix a la perfecció el llenguatge del difícil poeta grec. També ho va ser de l'Odissea d'Homer, de les Vides paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d'Eurípides. Com a poeta, també va escriure en gallec unes de les primeres composicions neotrobadoresques de la literatura gallega.