Carles Riba i Bracons

Plantilla:Infotaula personaCarles Riba i Bracons

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Sarrià Modifica el valor a Wikidata
President del PEN català
1938 – 1959 – Josep Carner →
President del PEN català
1928 – 1934
← Magí Morera i Galícia
President de l'Institut d'Estudis Catalans
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBarcelona
Montpeller Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, filòleg, escriptor de literatura infantil, traductor, escriptor, esperantista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona (1934–)
Universitat Autònoma de Barcelona
Fundació Bernat Metge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estances (1930)
Elegies de Bierville (1943)
Traducció de l'Odissea (1919 / 1948)
Família
CònjugeClementina Arderiu i Voltas (1916–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJordi Riba Arderiu (1921-1996), Oriol Riba i Arderiu (1923-2011), Eulàlia Riba Arderiu (1926-2020) i Francesc Riba Arderiu (1928-1934) Modifica el valor a Wikidata
ParesAntoni Riba i Garcia Modifica el valor a Wikidata  i Adela Bracons i Casablancas Modifica el valor a Wikidata
ParentsPau Riba i Romeva, net
Caïm Riba, besnet Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 1ddeb7ff-398a-41e6-8ee5-c025b7476478 Project Gutenberg: 8804 Modifica el valor a Wikidata

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893[1][2] - 12 de juliol de 1959)[3] va ser un escriptor i poeta català. Casat amb la poeta Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres oratoris. Va ser el primer traductor d'Èsquil al català, amb una prosa que reflecteix a la perfecció el llenguatge del difícil poeta grec. També ho va ser de l'Odissea d'Homer, de les Vides paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d'Eurípides. Com a poeta, també va escriure en gallec unes de les primeres composicions neotrobadoresques de la literatura gallega.

  1. Riba i Bracons, Carles. Cartes de Carles Riba, II: 1939-1952. Institut d'Estudis Catalans(IEC), 1991, p. 265–. ISBN 978-84-7283-178-0.  Arxivat 2024-06-03 a Wayback Machine.
  2. Jaume Medina. Carles Riba (1893-1959). L'Abadia de Montserrat, 1 gener 1989, p. 281–. ISBN 978-84-7826-039-3.  Arxivat 3 de juny 2024 a Wayback Machine.
  3. «Carles Riba i Bracons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.