Carles el Gras

Plantilla:Infotaula personaCarles el Gras

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles le Gros
(de) Karl der Dicke Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement839 Modifica el valor a Wikidata
Neudingen (Imperi Carolingi) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 888 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Neudingen (França Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Reichenau Modifica el valor a Wikidata
Rei dels francs occidentals
juny 885 – novembre 887
← Carloman IIOdó I de França →
3r King of East Francia (en) Tradueix
882 – 887
← Lluís III d'AlemanyaArnulf de Caríntia →
Emperador carolingi
12 febrer 881 – novembre 887 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia carolíngia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRicarda de Suàbia (862 (Gregorià)–888 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsBernard Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís el Germànic Modifica el valor a Wikidata  i Emma de Baviera Modifica el valor a Wikidata
GermansLluís III d'Alemanya
Carloman de Baviera
Hildegard
Irmengarde de Chiemsee
Berta
Gisela
Verona
Veró de Lembeek Modifica el valor a Wikidata

Carles el Gras o Carles IIICarolus Pinguis (llatí)— (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Fill de Lluís el Germànic, va rebre el Regne d'Alamània en herència. Amb l'abdicació del seu germà Carloman obtingué el regne d'Itàlia, i fou coronat emperador el 881 pel Papa Joan VIII. L'any següent morí el seu altre germà Lluís, i amb els seus territoris reunificà el regne de la França Oriental del seu pare. Al morir sense descendència el seu cosí Carloman II, va heretar també tota la França Occidental, reunificant d'aquesta manera (encara que per poc temps) l'Imperi Carolingi.

La tradició historiogràfica el considera un monarca incapaç i despreocupat. Patia malalties constants i se sospita que podria haver estat epilèptic. Va ser deposat el 887 a la dieta de Trebur i va morir unes setmanes més tard.