|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | dinastia casa noble casa reial  | ||||
| Història | |||||
| Fundador | Guillem I d'Orange-Nassau | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Propietari de | |||||
| Part de | Casa de Nassau | ||||
La Casa d'Orange-Nassau (en neerlandès: Huis van Oranje-Nassau) és una branca de la Casa de Nassau que ha tingut un paper central en la vida política dels Països Baixos des que Guillem I d'Orange-Nassau organitzava la rebel·lió holandesa contra el domini espanyol, que després de la Guerra dels vuitanta anys conduïa a un estat holandès independent.
Uns quants membres de la casa exerciren durant i després d'aquesta guerra com a governadors o stadtholders (Stadhouder en neerlandès). Tanmateix, el 1815, després d'un període llarg com a república, els Països Baixos es convertien en una monarquia sota la Casa d'Orange-Nassau.
La dinastia s'establia com a resultat del matrimoni entre Enric III de Nassau-Breda, un comte de la família de la Casa de Nassau, i Claudia de Chalon-Orange de la Borgonya. Va ser el seu fill Renat de Châlon qui primer va adoptar el nou cognom d'"Orange-Nassau". Guillem I fou el seu nebot i successor.
El seu fill Renat va heretar al 1530 el Principat d'Orange del germà de la seva mare, Filibert de Chalon. Com el primer Nassau a ser el Príncep d'Orange, Renat podria haver utilitzat "Orange-Nassau" en el seu nou cognom. No obstant això, el seu oncle, en el seu testament, havia disposat que Renat continués utilitzant el nom de "Chalon-Orange". La història el coneix com Renat de Chalon. Després de la mort de Renat el 1544, el seu cosí Guillem de Nassau-Dillenburg heretà totes les seves terres. Aquest "Guillem I d'Orange-Nassau", també conegut com a "Guillem el Taciturn", es va convertir en el fundador de la Casa d'Orange-Nassau.
A la darreria del segle xvii, la família també va aportar un monarca britànic, el rei Guillem III, a qui s'atribueix provocar la Revolució Gloriosa.