Castor

Per a altres significats, vegeu «Castor (desambiguació)».

Castor

castor europeu
Enregistrament
Dades
Font de	castor, carn de castor, pell de castor, presa de castor i canal de castor
Malaltia	inundació, zona humida i consum
Període
Miocè superior - recent[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Rodentia
Família	Castoridae
Gènere	Castor Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmic	Castor fiber
Espècies
C. anderssoni † C. californicus † C. canadensis C. fiber C. issiodorensis † C. jaegeri † C. peninsulatus † C. veterior †
Distribució
Distribució del castor americà (blau) i castor europeu (vermell)

Els castors (Castor) són un gènere de rosegadors semiaquàtics d'Euràsia i de Nord-amèrica que es caracteritzen per la seva cua ampla i escatosa. És l'únic gènere vivent de la família dels castòrids i engloba dues espècies vivents: el castor americà (C. canadensis) i el castor europeu (C. fiber). La distribució territorial d'aquestes espècies es limita a l'hemisferi nord, exceptuant alguns castors americans que foren introduïts a la Terra del Foc, una regió sud-americana. També s'han introduït alguns individus d'aquesta espècie a Europa. Deixant de banda aquestes excepcions, el castor americà viu tan sols a Nord-amèrica i el castor europeu només a Euràsia. El castor de Kellogg s'estenia per allò que avui en dia és l'oest dels Estats Units. Encara que són molt semblants entre ells, la investigació genètica ha demostrat que els castors americans i els europeus són espècies diferents i que la hibridació és improbable, ja que tenen un nombre diferent de cromosomes.

Aquests animals són coneguts per la seva habilitat natural a l'hora de construir preses als rius i rierols, i les seves llars (caus) als estanys que es formen darrere les preses. Aquesta barrera els proporciona protecció i crea un espai ideal per viure-hi. Per la construcció d'aquestes estructures utilitzen principalment troncs dels arbres que tallen i fan caure rosegant amb les seves fortes dents incisives. Tot i la gran quantitat d'arbres que tallen, l'alteració a la qual sotmeten l'ecosistema també té beneficis; així les preses creades serveixen d'aiguamolls, que ajuden a controlar les inundacions i eliminen contaminants del corrent. Tot i això, en ecosistemes estranys per ells, aquestes modificacions a l'ambient poden ser perjudicials, tal com ha passat, per exemple, a la Terra del Foc, Navarra i La Rioja.

Des de fa segles, els castors formen part de la cultura popular i en alguns casos han tingut una gran influència en el desenvolupament de les societats humanes. Un exemple d'això és la seva importància a la colonització europea d'Amèrica, ja que la cerca de la seva pell fou un dels factors que impulsà l'exploració i posterior desenvolupament econòmic de Nord-amèrica. Això fou a causa del valor comercial de la seva pell i d'altres productes que se n'obtenen, com ara el castori, una substància de secreció glandular que servia per fer perfums. El castor també és un element força representatiu a la cultura del Canadà, fins a tal punt que és l'animal nacional del país. Així doncs, la influència dels castors no es limita al sector econòmic i comercial, sinó que també arriba a la literatura, la religió i l'esport.