Catedral de Tarragona

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Catedral Basílica Metropolitana i Primada de Tarragona
Imatge
Façana principal
Dades
TipusCatedral catòlica, monument i basílica menor Modifica el valor a Wikidata
Construcciós. xii - s. xiv
Consagraciójuny de 1331
Característiques
Estat d'úsBo
Estil arquitectònicGòtic
MaterialCarreus
Altitud69,5 m Modifica el valor a Wikidata
PlantaBasilical de creu llatina amb tres naus i creuer, amb tres absis esglaonats  (s. xiv)
Claustregòtic  (1146)
Retaulegòtic de Pere Joan  (1426)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTarragona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça de la Seu Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 07′ N, 1° 16′ E / 41.12°N,1.26°E / 41.12; 1.26
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN214-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0000086 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC235 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC13137 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

Activitat
CategoriaSeu catedralícia
DiòcesiArquebisbat de Tarragona
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FestivitatSanta Tecla
Lloc webcatedraldetarragona.com… Modifica el valor a Wikidata

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtic a Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona. El títol formal de la Catedral de Tarragona és el de Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes, i està dedicada a Santa Tecla.

El 3 d'abril de 1905 va ser declarada Monument Nacional.[1] És també Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).[2]

La catedral s'aixeca al lloc més elevat de la ciutat, aproximadament en el mateix emplaçament on hi havia hagut un temple romà dedicat a l'emperador August (19 dC) i una gran plaça porticada que l'envoltava, que formaven part del conjunt de construccions de la ciutat de Tàrraco, capital de la Provincia Tarraconense de des de l'any 27 aC. La cristianització de la ciutat es va iniciar en el segle i. Segons una venerable tradició basada en l'epístola de sant Pau als Romans (15,24), l'apòstol hauria visitat Hispània i hauria predicat a Tàrraco. Aquest seria el germen de l'arrelament del cristianisme a la ciutat, que ja estava plenament consolidat l'any 259, en què foren martiritzats a l'amfiteatre el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi.

Al llarg dels segles iv i v l'Església de Tarragona estava ben organitzada. L'any 475 els visigots van ocupar la ciutat i es va iniciar un període esplendorós pel que fa a la vida eclesiàstica. Damunt de les antigues estructures del gran temple d'època imperial s'hauria construït una catedral visigòtica, que hauria pervingut fins a la incursió islàmica, l'any 711. A causa de la invasió el bisbe de Tarragona es va veure obligat a abandonar la seva seu.

Durant alguns segles la ciutat restà pràcticament abandonada, fins que al final del segle xi, l'any 1091, el papa Urbà II nomenà el bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçanès, arquebisbe de Tarragona. Llavors es va endegar la restauració de la seu i la repoblació de la ciutat i del Camp de Tarragona. No va ser fins al 1154 que s'hi va instal·lar permanentment un arquebisbe a la ciutat, Bernat Tort, que va fundar el capítol catedralici, constituït per canonges regulars de l'orde de Sant Agustí, els quals aprofitaren les antigues estructures romanes, on van edificar una fortalesa per a defensar-se de les incursions sarraïnes.

Segons Francesc Eiximenis, en l'organització d'una ciutat i la posició dels seus edificis, a la catedral li corresponia:

« … en lo mig de la ciutat deu ésser la Seu, e pres d'ella deu ser gran e bella plaça…de la Seu deu estar lo bisbe e pres d'ell los sacerdots: e per això la dita plaça no deu sostenir profit per no torbar l'ofici divinal ne aquells que són dats al Servei de Déu. »
Francesc Eiximenis, Dotzè del crestià o regiment civil dels homes e de les dones

Concebuda i iniciada en estil romànic a l'últim quart del segle xii, es va finalitzar al segle xiv quan els corrents arquitectònics ja eren plenament gòtics. Des del punt de vista constructiu i tipològic es pot relacionar amb la Seu Vella de Lleida obra contemporània.

Dins de les seves dependències es troben les sales d'exposició permanent del Museu Diocesà de Tarragona.

  1. Fitxa de BCIN[Enllaç no actiu]
  2. «Web Arqueòlegs a la catedral». Arxivat de l'original el 2009-12-20. [Consulta: 6 febrer 2010].