Una categoria gramatical o categoria morfosintàctica és una antiga classificació de les paraules segons el seu tipus. En la gramàtica castellana el terme va ser introduït per Antonio de Nebrija. Modernament el terme categoria gramatical es refereix a una variable lingüística que pot prendre diferents valors que condicionen la forma morfològica concreta d'una paraula molt més general que l'ús tradicional del terme.[1]
Una categoria funcional o categoria buida és aquella categoria gramatical que engloba els mots que per si sols no tenen significat, sinó que l'adquireixen en funció del context, ja que serveixen per unir elements, matisar el sentit del sintagma o bé depenen de la situació comunicativa. Les paraules que pertanyen a categories funcionals són el determinant (el seu significat sol dependre de la dixi), la conjunció i la preposició (també anomenats connectors o relacionants pel seu ús a la frase), la interjecció (exclamació buida de sentit, que vehicula una emoció que es dedueix pel to i la situació) i l'adverbi (aquest en menor mesura).