El ceceo o zetacisme és un fenomen lingüístic que en llengua espanyola implica que els fonemes de l'espanyol peninsular /s/ i /θ/ (el segon és el so de <z> en espanyol peninsular septentrional) es pronuncien de la mateixa manera, és a dir, com a sibilant dental [s̪̟] (similar a la consonant fricativa dental sorda [θ] encara que no idèntica fonèticament).[1]
En el domini de l'espanyol el zetacisme és una característica del dialecte andalús, especialment partint del sud-oest d'Andalusia fins a la zona del ponent d'Almeria, a partir d'on solament apareix al Nord i Est en punts isolats. Històricament el fenomen va ser notat als segles XV i XVI en textos del sud d'Espanya, on apareixien formes com paço en lloc de passo (ad'quest fenomen se'n deia ''çeçeo'') o caça en lloc de casa (a aquest altre hom en va dir ''zezeo'').
- ↑ Ralph Penny, 1993, p. 103