 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (fr) Cimetière de Montmartre  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Cementiri | |||
| Construcció | 1r gener 1825 | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 11 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | 18è districte de París (França) | |||
| Localització | 37, Avenue Samson | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 9 setembre 2014 | |||
| Identificador | PA75180002 | |||
Monument històric inventariat  | ||||
| Data | 20 desembre 2013 | |||
| Identificador | PA75180002 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de París | |||
El cementiri del Nord (cimetière du Nord, en francès), més conegut com a cementiri de Montmartre de resultes de la reestructració del barri Montmartre entre 1818 i 1824, va ser obert l'1 de gener de 1825. El cementiri de Montmartre es troba a l'avinguda Rachel, 20, al 18è districte. És instal·lat a l'emplaçament de les antigues Pedreres de Montmartre, reputades pel seu guix que va ser un guix emprat a la gran escala de la capital.
Fora dels límits de la capital van ser creats el cementiri de Montmartre al nord, el cementiri del Père-Lachaise a l'est, el cementiri de Montparnasse al sud i, al cor de la ciutat, el cementiri de Passy.
El cementiri de Montmartre cobreix aproximadament 11 hectàrees, és a dir la mateixa superfície que el cementiri dels Batignolles, el que en fa exæquo el tercer cementiri més vast intra murs després del Père-Lachaise i Montparnasse. Avui el cementiri de Montmartre compta més de 20000 concessions i 500 persones aproximadament hi són inhumades cada any.
La tomba de Dalida, amb la seva escultura de mida real i els seus raigs daurats, és la més visitada i la més guarnida amb flors del cementiri.[1]