Censura

La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió. També es pot considerar la censura com un judici negatiu que es fa d'alguna cosa, encara que té la tendència a fer que es prohibeixi que aquesta cosa sigui mostrada perquè es creu que no s'ha de saber. La censura criminalitza determinades accions o la seva comunicació. En un sentit modern, la censura consisteix en qualsevol intent de prohibir la informació, els diferents punts de vista o formes d'expressió com l'art o la parla vulgar, entre d'altres. La censura es duu a terme amb la finalitat de mantenir l'statu quo, controlant el desenvolupament d'una societat, o suprimint la disconformitat d'un poble sotmès. És molt comuna la censura en la religió, els clubs i d'altres grups socials, principalment pels governs. No obstant això, també existeixen molts grups en defensa dels drets civils, oposats a distintes formes de censura.

El Dia Mundial per a la Llibertat de Premsa es commemora el 3 de maig, que és l'aniversari de la Declaració de Windhoek, del 1991.

La censura pot ser explícita, com una llei aprovada per no permetre que determinades informacions siguin publicades o difoses (per exemple, a Austràlia, la legislació és de les més restrictives del món occidental, si bé no s'aplica; o en major mesura a la Xina, que de vegades no ha permès l'entrada a determinades pàgines web), o implícita, com la intimidació governamental o la censura popular, sota les quals la gent té por d'expressar o donar suport a opinions concretes per por de perdre la vida, el treball, la posició en la societat, o l'academicocultural.

La censura és un aspecte típic de les dictadures i d'altres sistemes polítics autoritaris. Sistemes polítics com els de l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista o l'Espanya franquista^[1] són exemples tradicionals d'estats amb una censura institucionalitzada i aplicada a molts àmbits socials d'aquests estats. Als països suposadament reconeguts com a democràtics, és generalment molt menys institucionalitzada, ja que en aquests països es dona prou importància a la llibertat d'expressió.

Així i tot, hi ha casos de censura en països que tenen governs en semblança democràtics, i no sols en les seves administracions nacionals, sinó que, a més, els avanços contra la llibertat de premsa es veuen en les administracions municipals i comunals. En aquest cas, s'utilitzen mitjans de pressió més subtils, com eliminar programes crítics amb el govern, ja sigui directament en els mitjans de comunicació com televisions o ràdios públiques, o per part de pressions polítiques i econòmiques en els organismes de direcció privats.

De vegades, una informació específica i única, l'existència de la qual gairebé no és coneguda pel públic, és mantinguda en la situació d'una subtil aproximació a la censura si es considera "subversiva" o "inconvenient".

D'altres entenen com a censura la supressió d'accés als mitjans de disseminació per agències governamentals com la Comissió Federal de les Comunicacions als Estats Units d'Amèrica, per un periòdic que no publica comentaris amb els quals no estigui d'acord l'editora, o una sala de conferències que no es deixi llogar per a un orador en particular. Aquesta posició és debatuda per d'altres, com explica Ayn Rand.

Els "refugis de dades o informació" i els sistemes de compartir arxius, com Freenet o d'altres, poden fer més difícil la censura. Encara que fets com l'expulsió d'un usuari d'un xat, per determinades opinions, (sempre que no siguin per insults, ja que aquests es podrien considerar un tipus d'agressió cap a altres usuaris) no fan sinó afavorir la censura.

El boicot no entra dins de la definició de la censura perquè la censura és un bloqueig des del poder i el boicot és un bloqueig des d'una petició.^[2]