 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Central hidroelèctrica  | |||
| Empresa constructora | Sociedad Productora de Fuerzas Motrices | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.161,6 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Arties (Vall d'Aran) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Utilització | 1955 – | |||
| Gestor/operador | Endesa | |||
| Potència | 99,17 MW | |||
| Producció anual d'energia | 165,3 GWh | |||
La Central d'Arties (en aranès, Centrau d'Arties) és l'edifici principal de dues centrals hidroelèctriques, Arties i Aiguamoix, el qual està situat a la localitat d'Arties, a la comarca de la Vall d'Aran. L'edificació allotja les turbines, els alternadors i els elements de regulació i control de les dues centrals hidroelèctriques en una sala comú, i en el recinte exterior que l'envolta es troba la subestació elèctrica, on són ubicades les unitats de transformació i de distribució de l'electricitat.[1]
La central recull aigua de 9 valls diferents, abastant una gran extensió geogràfica on s'hagué de construir nombroses obres d'infraestructura. Per aquest motiu, per construir tots els elements que componen la central, fou necessari un període molt llarg, superior als 20 anys, que es va iniciar a principis dels anys 40 del segle XX i finalitzà cap el 1965. Tot el projecte, la sala de turbines, els embassaments, canonades, la subestació elèctrica i obres auxiliars, fou construït per la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices i posat en servei en dues fases, Arties a l'any 1955 i Aiguamoix el 1965.
La sortida d'aigües de la central és fa per una canonada soterrada que mitjançant un sifó creua el llit fluvial del Garona i que basteix part de les necessitats de la cambra d'aigües del Salt de Vielha, de la Central hidroelèctrica de Vielha. El cabal màxim del sifó limita la producció de la central d'Arties.[2]
Actualment (2019) les instal·lacions són operades per Endesa.
La central d'Arties compleix dues funcions:
- Producció d'energia hidroelèctrica. És la central de capçalera del sistema del Garona aranès. Quan entra en funcionament arrossega la cadena que en depèn directament, formada per les centrals hidroelèctriques Vielha, Benós i Bossost.
- Regulació de cabal. La modulació de cabals en la cadena de salts que integren el sistema del Garona aranès (Arties-Aiguamoix, Vielha, Benós, Bossost i Pont de Rei) es realitza mitjançant la regulació coordinada dels estanys de capçalera del Salt d'Arties i l'embassament d'Aiguamoix, atès que els successius salts de Vielha, Benós i Bossost no tenen regulació hidràulica pròpia. Només molt aigües avall Pont de Rei i Toran disposen d'un embassament amb regulació.[3]
Actualment (2019) la seva posada en marxa, aturada i control es fa des del centre de comandament a la ciutat de Lleida.
- ↑ Fernández Diego, Inmaculada; Robles Díaz, Arsenio Ramón. «Centrales de Generación de Energía Eléctrica» (pdf) (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-10-08. [Consulta: 8 octubre 2019].
- ↑ La Producció Hidràulica al Pirineu (pdf). Universitat de Lleida, 2011 [Consulta: 28 setembre 2019].
- ↑ Serrano Camarasa, José «La pantalla impermeable de la presa d'Aiguamoix» (pdf) (en castellà). Revista de obras públicas [Madrid], núm. 3038, 6-1968, pàg. 441. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2019 [Consulta: 28 setembre 2019].