Una central sindical, federació de sindicats o confederació de sindicats és una organització obrera formada per l'agrupació voluntària de diversos sindicats, per territori o per sectors o branques industrials, amb el fi de constituir una força sindical major i més forta. Els diferents sindicats que conformen una mateixa central sindical es coordinen amb els mateixos principis ideològics i una estructura organitzadora comuna.[1] Alguns exemples de centrals sindicals són la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Unió Sindical Obrera (USO), la Confederació General del Treball (CGT), Comissions Obreres (CCOO), etc.
A la central sindical considerada més representativa d'un Estat li correspon nomenar un dels quatre membres que integren la delegació estatal a l'Organització Internacional del Treball, OIT. El segon membre és escollit pels empleadors (empreses, patronal) i els altres dos els escull el govern. Les centrals sindicals estatals solen afiliar-se a federacions mundials. N'hi ha diverses, amb bases ideològiqes diferents, com per exemple, la Confederació Sindical Internacional, CSI, de tendència cristiana i que representa a 166 milions de treballadors; o la Federació Sindical Mundial, FSM, de tendència comunista. Però també hi ha federacions a altres nivells territorials, com per exemple la Confederació Europea de Sindicats, CES.