Centre national d'art et de culture Georges-Pompidou | |||||
(2017) | |||||
Epònim | Georges Pompidou | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Nom curt | CNAC-GP | ||||
Tipus | centre artístic centre cultural | ||||
Camp de treball | arts escèniques | ||||
Història | |||||
Creació | 1977 | ||||
Fundador | Georges Pompidou | ||||
Activitat | |||||
Patrocinador | Engie Foundation (en) OVH (oc) SNCF Réseau MK2 Bank of | ||||
Àmbit | Art modern Escultura Pintura Arts gràfiques | ||||
Visitants anuals | 3,6 milions (2011)[1] | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Gestor/operador | Centre national d'art et de culture Georges-Pompidou (fr) | ||||
Gerent/director | Robert Bordaz (1976–1977) Jean Millier (1977–1980) Dominique Bozo (1991–1993) Alain Seban (2007–2015) Serge Lasvignes (2015–2021) Laurent Le Bon (2021–) | ||||
Format per | |||||
Altres | |||||
Número de telèfon | +33 1 44 78 12 33 | ||||
Premis | |||||
Lloc web | www.centrepompidou.fr | ||||
El Centre Pompidou és el nom emprat més comunament per designar el Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou de París (França) dissenyat pels llavors joves arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers.
Va ser acabat el 1977, i inaugurat el 31 de gener del mateix any. Es tracta, a més, d'un edifici que alberga una biblioteca pública amb més de 2.000 punts de lectura.
El centre va ser construït durant el mandat del president francès Georges Pompidou, el qual va morir abans que s'acabés l'edifici. Va ser el seu successor, Valéry Giscard d'Estaing, qui el va inaugurar el 1977. Rehabilitat entre 1997 i desembre de 1999, va tornar a obrir les seves portes al públic l'1 de gener de 2000. Es tracta d'un dels monuments més visitats de França, amb prop de sis milions de visitants a l'any.
Des del 12 de maig de 2010, la ciutat de Metz dona la benvinguda a una branca descentralitzada del centre, el Centre Pompidou-Metz.[2]