| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juny 1777  Dijon (França) |
| Mort | 30 agost 1862 (85 anys) Verberie (França) |
Prefect of Oise (en)  | |
| 1848 – 1848 | |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física, química i aerodinàmica |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | químic, físic, polític, alt càrrec |
| Membre de | |
Charles Bernard Desormes (Dijon, Costa d'Or, 3 de juny 1777 - Verberie, Oise, 30 d'agost 1862) fou un físic, químic, industrial i polític francès, conegut per l'experiència Clément-Desormes i pel primer estudi de les propietats del iode.[1]
Desormes estudià a París a l’École polytechnique i acabà els seus estudis superiors el 1794. Fou ajudant de Louis Bernard Guyton de Morveau a la mateixa École polytechnique.[2] Després, el 1804, passà al món industrial i fundà una fàbrica de productes químics a Verberie (Oise), amb Joseph Montgolfier i Nicolas Clément. El 1819 fou nomenat correspondant de l'Acadèmia Francesa de les Ciències. Es dedicà a la política i fou elegit tres vegades batlle de Verberie, els períodes 1821-1826, 1831-1840 i 1843-1852. Partidari declarat de les doctrines liberals sota la Restauració francesa, no es torbà, després de la Revolució francesa de Juliol (1830), a lluitar contra la política de Lluís Felip I de França i es presentà, sense èxit, el 1831 com a candidat de l'esquerra a les eleccions per la circumscripció de Senlis (Oise). Posteriorment fou elegit conseller general del departament d'Oise i, el 8 maig 1835, nomenat Cavaller de la Legió d'Honor. Fundà amb Donatien Marquis el diari La revue de l'Oise i, després, Progrès de l'Oise òrgan de l'oposició dinàstica. Es retirà de la indústria el 1845. Després de la Revolució de 1848 fou elegit representant electe del poble, i votà normalment amb els republicans, i després de l'elecció de 10 de desembre, lluità contra la política de l'Elisi. No tornà a ser reelegit.[3]
- ↑ «Desormes, Charles Bernard (1777-1862)»[Enllaç no actiu], Fitxa biogràfica a la Bibliothèque centrale de l'Ecole polytechnique
- ↑ Pedro Oliveira, The Elements: Periodic Table Reference, pàgina 796
- ↑ Vapereau, G. Dictionnaire universel des contemporains: contenant toutes les personnes notables de la France et des pays étrangers. 1. L. Hachette, 1858, p. 525.