(1890) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Charles-François Gounod 17 juny 1818 París |
Mort | 18 octubre 1893 (75 anys) Saint-Cloud (França) |
Causa de mort | accident vascular cerebral |
Sepultura | Cementiri d'Auteil |
Mestre de capella | |
1843 – | |
Dades personals | |
Formació | Conservatoire de Paris Lycée Saint-Louis |
Activitat | |
Ocupació | compositor clàssic, organista, pedagog musical, musicòleg, compositor |
Membre de | Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1866–1893) |
Gènere | Òpera, simfonia, música clàssica i oratori |
Moviment | Música clàssica |
Professors | Anton Reicha |
Alumnes | Pierre-Auguste Renoir, Spirídon Samaras, Charles-Édouard Lefebvre i Henri Büsser |
Influències | |
Instrument | Orgue |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Anna Zimmerman |
Pare | François-Louis Gounod |
Premis | |
| |
|
Charles Gounod (París, 1818 - Saint-Cloud, l'Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès. Tot i ser principalment conegut per l'òpera Faust i per un Ave Maria que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi d'El clavecí ben temprat de J. S. Bach, va compondre en pràcticament tots els gèneres de l'època, tant profans com religiosos. Va ser un dels compositors més prolífics i importants de la segona meitat del segle xix.
Nascut a París en el si d'una família artística i musical, Gounod va ser estudiant al Conservatori de París i va guanyar el premi musical més prestigiós de França, el Prix de Rome. Els seus estudis el van portar a Itàlia, Àustria i després a Prússia, on va conèixer Felix Mendelssohn, la defensa del qual de la música de Bach va ser una primera influència sobre ell. Era profundament religiós i, després del seu retorn a París, va considerar breument la possibilitat de convertir-se en sacerdot. Va compondre de manera prolífica, escrivint música religiosa, cançons, música orquestral i òperes.
La carrera de Gounod es va veure interrompuda per la guerra francoprussiana. Es va traslladar a Anglaterra amb la seva família per refugiar-se de l'avanç prussià a París el 1870. Després de restablir la pau el 1871, la seva família va tornar a París però ell es va quedar a Londres, vivint a la casa d'una cantant amateur, Georgina Weldon, que es va convertir en la figura dominant de la seva vida. Després de gairebé tres anys, es va separar d'ella i va tornar amb la seva família a França. La seva absència, juntament amb l'aparició de compositors francesos més joves, va fer que deixés d'estar al capdavant de la vida musical francesa. Tot i que seguia sent una figura respectada, durant els seus últims anys era considerat antiquat, i l'èxit operístic li va ser esquiu. Va morir a la seva casa de Saint-Cloud, prop de París, a l'edat de 75 anys.
Poques de les obres de Gounod es mantenen en el repertori internacional habitual, però la seva influència en compositors francesos posteriors va ser considerable. En la seva música hi ha un fil de sentiment romàntic que es continua en les òperes de Jules Massenet i altres; també hi ha un fil de moderació clàssica i elegància que va influir Gabriel Fauré. Claude Debussy va escriure que Gounod representava la sensibilitat francesa essencial del seu temps.